Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

11/4/18

La CRUE i el màster de Cifuentes: para este viaje no hacian falta alforjas

L'esperpèntica caomaperxeinça de la CRUE i el màster-Cifuentes
El patetisme corporativista, que un cop més s'ha evidenciat en el món acadèmic d'aquesta esperpèntica España, amb la compareixença del president de la CRUE, Conferencia de rectores de las universidades españolas, pel cas del fals màster de l'encara presidenta madrilenya Cifuentes, és a més de depecionant, un insult a la capacitat de raciocini i d'inteligència de la societat.
L'informe que ha llegit el president de la CRUE ha passat practicament de puntetes pel que fa a les gravissimes irregularitats en l'atorgament del màster a la Cifuentes, peró ha carregat amb virulència contra la politització de cas.
Com no s'ha de polititzar la falsedat fd'un màster inexistent atorgat per una universitat marcada pel conservadurisme ideològic afí al PP, i que afecta precisament a la presidenta d'una autonomia com la madrilenya gestionada pel PP?.
Demanar la dimissió d'aquesta dona tocada de mort politicament parlant, desprès de tot el ha sortit a la llum pública relacionat amb el seu més que irregular màster, és polititzar?. No, no és polititzar, és netejar la roba politica fins i tot amb llexiu, per a que tanta merda politica del PP que ha empastofat tot el territori d'aquesta grotesca España, vagi ventilant i airejant on està la merda per a que la societat se n'aparti, s'allunyi de tanta ferum repugnant.
La CRUE, avui, s'ha fet publicament una perfecta radiografia del que no hauria de ser precisament una entitat acadèmica que agrupa a 76 universitats espanyoles, 50 de públiques i 26 de privades com és el cas de la universitat RJC, epicentre de tot aquest escàndol universitari.
De totes maneres, refiar-se al 100% de la gestió d'aquesta universitat en concret (de la URJC) quan l'anterior rector va plagiar la seva tesi, és per a deixar-ho en quarentena desprès de la ridicula i inútil conf3rència de premsa de la CRUE. Per a tot això, no calien tantes alforjes.
La bricomania deu seu la nova assignatura que imparteix la URJC de Madrid

10/4/18

España s'ha convertit en el cortijo i latifundi del PP i de la gent de l'Ibex-35

eldiario.es ens ha ofert la gratissima oportunitat, en els darrers dies, de conèixer un capitol més del seguit de fets fastigosos i  corruptes vinculats directament amb la gent del PP i amb el mateix partit neofranquista que dirigeix unipersonalment i amb mà de ferro el tal M.Rajoy. El de les anotacions de Barcenas?.
Portem anys rebent informació de les corrupteles d'alcaldes, regidors, de presidents autonòmics i de diputacions vinculats estretament amb el PP, que s'han assegut davant dels tribunals, o estan pendents de fer-ho, encausats poer fets delictius greus, com són les apropiacions de diner públic, o del tràfic d'influències per a treure'n rendiments econòmics o de posicions socials i empresarials.
La gent del PP,  començant pels seus dirigents, han demostrat abastament que s'ha cregut que aquesta España, que fa que se'ls faci la boca grossa quan parlen d'ella, sigui propietat seva, com si España fos el seu cortijo i latifundi particular, i els ciutadans els seus criats.
Els darrers escàndols protagonitzats pel PP han tingut l'origen a la universitat privada RJC, vinculada estretament amb sectors ideològics del PP i de la societat conservadora espanyola. Els másters sembla que porten de cap a la cúpula del partit ultraconservador del M.Rajoy.
Fa uns dies era el fals màster de l'encara presidenta de Madrid, la Cifuentes, i fa unes quantes hores que un altre màster que ja és qüestionat, afecta al dirigent d'aquest partit neofranquista, em refereixo a Pablo Casado, que curiosament no recorda si va anar a classe el curs 2008-2009,i el professor que hauria d'hver tingut per aquelles dates, diu que Pablo Casado no està a la seva llista de classe.
Baja home, no és força sorprenent que dos conflictes d'interessos por dos màsters que sembla que mai s'han realitzat, afectin curiosament a dos alts dirigents del fatific PP?. El cas de la tal Cifuentes està més clar que l'aigua. Ja està en mans de la fiscalia i ja s'està invetigant per part dels rspondsables cadèmics de la universitat, mentre que dues professores que han vist com se'ls havia falsificat la seva signatura en un document documental oficial fals, ho han denunciat judicialment.
Gràcies a eldiario.es i a un professor de la universitat de ideologia socialista, hem pogut assabentgar-nos de més tropelies i desgavells d'aquesta gentusa pepera dels colllons. Gràcies per la vostra valentia i per la vostra honestedat professional, heu ajudat a netejar més merda fastigosa que el PP va deixant per aqui i per allà de la geografia peninsular, talment com si fossin una manada de gossos desmadrats que campen lliurement com si España fos únicament d'ells i d'lelles.
Els hi hem de plantar cara amb valentia i radical decisió.

6/4/18

La justicia alemanya dóna un bon cop de falç al govern presidit pel M.Rajoy

España està governada pels fills politics i ideològics del franquisme 
La justicia alemanya ha sacsejat l'arrogància del govern del M.Rajoy, desestimant l'acusació de rebelió feta contra l'ex president de Catalunya Carles Puigdemont.
El bon cop de falç, ves per on, no l'hem donat els catalans, l'han donat des d'Alemanya, per una sentència judicial i, alhora, avalada pel mateix govern de l'Angela Merkel.
El govern del M.Rajoy més aviat que tard, s'haurà d'empassar la merda que ha escampat per arreu de Catalunya amb el 155, amb el número de la Bèstia.
M.Rajoy, fes-nos un favor, fot el camp cap a casa teva, perquè està vist que la Moncloa et cau massa gran i et perds pels passadissos i despatxos.
Deixa tranquils els ciutadans d'aquest país de pandereta, de gaites desafinades i de clavegueres putrefactes que ja no poden engolir més merda pestilent i fastigosa de la corrupció que us està esquitxant i empastifant. Quina pudor de merda!
Aquell lament telefònic de Luis sé fuerte, continua ressonant amb el de Cifuentes, Aguirre, Granados, González, etc, etc, sed fuertes. El PP (Partido Podrido) esttà desfent-se com una pasta de merengue de pastisseria barata, carregada d'edulcorants nefastos per a la salut.
El PP està en hores tan baixes, i assetjat fins i tot per la justicia del país de la Merkel, que gairebé la gent de Gènova ja no sap on amagar-se. Corrupcíó per arreu, pregunteu-li, si no, al rector de la universitat privada R. Juan Carlos, que manté afinitats més que evidents amb el PP,
El patetisme i l'esperpent del màster inexistent de l'encara presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, és una bomba més que els hi esclata en plena cara als dirigents d'aquest partit, que tal ment sembla que encara es creuen que viuen en l'època del dictador, Paco Franco, on els del règim feiden i desfeien com els hi donava la gana, i tothom a callar.
Potser molts ja han oblidat que per allà els anys 1976-1977, quan es va plantejar la necessitat de redactar una nova constitucio, en aquell cas democràtica, veus significades de gent que vàrten ser màxims dirigents de l'Alianza Popular, avui Partido Popular (o Partido Podrido),
EL PP DE L'ÈTICA A L'ESTÈTICA
Són tan descaradament insultants les politiques socials i econòmiques del govern del M.Rajoy, que mentre es manté el vergonyós 0.25% d'incement salarial als pensionistes i jubilats, ells, els del govern i demés fauna de la casta politica, s'incrementen l'1.5%, i el que ja és aberrant i ultrapassa l'insult, és l'increment salarial previst del 13% per a l'actual president del Tribunal Constitucional. Més merda ja no la pot destil.lar aquest partit ultradretà i ultraconservador.
La merda corrupta crida i cria més merda
I tot aixó està passant perquè els del PP tenen el suport gairebé incondicional dels dirigents i de la gent de Ciudadanos, amb l'Alberto Rivera al capdavant de les files del liberalisme més desfermat i bestial.
Ara es disputen la dreta els conservadors i els liberals, peró alerta!, perquè són la mateixa tara politica, que ni la societat catalana ni l'espanyola ni la basca ens mereixem de cap de les maneres.
Ja n'hi ha prou que ambdós es dediquin a trepitnar-nos i maltractar-nos, i aquesta situació, en un estat democràtic, només es pot resoldre a les urnes.
Confiem que a les properes eleccions generals el seny s'imposi al si de les societats diverses d'aquest divers i plurinacional país anomenat España, i entre tots siguem capaços de defenestar politicament a a tota aquesta gent, a tota aquesta casta politica que esta`al servei del capitalisme més cruel i descarnat.
La crisi només ha servit per a enriquir als rics i crear-ne de nous, i per a empobrir encara més a les classes populars i a la classe mitja, que sempre s'ha considerat com el baluart de la sostenibilitat social i econòmica de qualsevol societat. El PP està fent aigües, no perquè estigui de parir, no, sinó perquè està a punt d'enfondrar-se al fons de les aigües putrefactes que ha generat al llarg dels anys de postfranquisme que ha alimentat i protegit.
PD.- Per cert, i referint-me a aquest país tan patètic i esperpèntic, voldria recordar-li a la Leticia, la que en diuen reina d'España, que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena, i que no oblidi mai que la reina emèrita Sofia, li dóna mil voltes en saber ser i estar.

18/3/18

Equinocci de Primavera 2018, serà una jornada molt freda i amb escassa pluja

El proper dimarts dia 20 de març entrarem a l'equinocci de primavera, o el que és el mateix a l'estació anyal de la primavera, el que no vol dir que l'estació equinoccial astronòmica comparteixi gaire cosa amb la primavera meteorològica i climàtica.
A les 5 de la tarda i 17 minuts del dia 20 ja haurem entrat a la primavera astronòmica, peró alerta, perquè la jornada es preveu molt freda encara que amb un cel força clar i net de nuvolositat, segons gaurebé totes les prediccions que s'ofereixen des dels diferents models meteorològics.
El dimarts dia 20 tindrem la gèlifa baixada de les temperatures
Si bé el mes de març sempre s'esdevé molt revoltat i canviant meteorològicament parlant, enguany la cosa s'ha accentuat, i força, ja que la persistència del règim de plujes i de neu que s'ha viscut per arreu de la Peninsula Ibèrica, tot plegat acompanyat també amb alteracions de les temperatures, ha convertit aquest mes de març, com una mensualitat atipica per l'època de l'any que li correspon.
Només una dada que té la seva importància. Les reserves d'aigua als pantans peninsulars en conjunt, en el darrer mes, s'han incrementat en més d'un terç, i entre els mesos de febrer i març, gairebér que s'han duplicat.
La dada és més que valuosa, donat el règim alarmant de sequera que viviem, inclosa Catalunya que, malgrat no haver gaudit dels elevats índex plujosos de les regions del centre i de l'oest de la Peninsula, ha vist incrementar-se notablement les reserves d'aigua, en forma de neu acumulada als Pirineus, que alimenten la conca interna de Catalunya.
També l'Ebre viu moments molt positius, gràcies al elevat règim plujós que ha alimentat, i molt, les conques dels rius que desemboquen en aquest riu.
No cal dir que Andalusia s'ha vist, potser, excesivament afavorida per la pluja, en detriment de la riba Mediterrània andalusa i la del Llevant.
Ara, el que toca, tots els ciutadans hem de ser conscients que malgrat l'increment de les reserves d'aigua, no s'hi valen alegries gratuïtes ni descontrols en un consum descontrolat i salvatge d'aquestes reserves. Ni sigui cas que aquesta aigua que tenim, i que encara s'incrementarà poc o molt durant les properes setmanes, ni sigui borratxera d'aigua per avui, i set per a demà.
EL TEXT INDICATIU
Aquest giny solar ens permet visualitzar hota a hora, dia a dia, l'evolució de la trajectoria del Sol respecte a l'elevació de descens solar segons si estem en l'equinocci de primavera o al de la tardor respecte a l'Equador.

9/3/18

8-M un dia després. El PP ni reacciona. Sent enyorança de la Sección Femenina

El servilisme de la dona promogut per la Sección Femenina franquista
Les dones d'arreu de l'Estat espanyol, ahir, van fer història. Felicitats!.
Uns sis milions de noies i dones de totes les condicions i edats han saltat a la plaça per a dir prou a la incapacitat de la casta politica espanyola en general, per a resoldre d'una vegada per totes els drets inalienables de les dones que són trepitjats impunement.
El moviment feminista espanyol globalment, i els moviments feministes d'arreu del món ahir van dir prou, fins i tot des de països on les dones són poc més que un d'escobra o un fregall. Em refereixo, per exemple a l'Aràbia Saudí, el Paquistà i d'altres que estan atrapats sota les urpes del brutal masclisme islàmic.
Peró resulta que el llaçet lila que lluia el Mariano Rajoy al llarg del dia d'ahir, ha servit de ben poc. Avui el consell de ministres ni ha tractat res ni ha adoptat cap acord, en referència a les protestes feministes d'ahir ni a cap de les seves reivindicacions. Per al PP les massives manifestacions d'ahir per arreu del territori d'aquesta vella i patètica Espanya, és un simple ruixat de finals d'hivern.
I és que, vistes les efímeres i escasses politiques socials, laborals, d'equitat i paritat que ha fet el PP en una legislatura i mitja, la gent del PP encara deuen sentir una forta enyorança d'aquella Sección Femenina que es van inventar els franquistes i la Falange Española y de las Jons.
La mentalitat d'aquells fatidics 40 anys de dictadura feixista de Franco i d'adoctrinament antifeminista mentre es promovia el masclisme hispànic (el macho hispanico) com si els homes fossin goriles i bonobos en zel, van anar calant al llarg de tants anys de repressió social i politica, adoctrinament que per degràcia està afectant perillosament als joves actuals de forma creixent.
La mujer en casa y con la pata quebrada para parir y cuidar al macho
La dona no era tal; era simplement una femella que tenia d'estar sempre llesta per a atendre qualsevol parida de la seva parella, mascle, està clar.
La Guia de la buena esposa, dissenyada per la Pilar Primo de Rivera, germana del també dictador José Antonio, fundador de la Falange Española, és tot un clàssic de les doctrines feixistes que malauradament encara perviuen a casa nostra. I pel que es pot constatar, el PP s'hi deu sentir força còmode embolcallant-se sota el paraigües doctrinal joseantoniano.
Vista l'actual nova situació que s'ha generat socialment i politicament amb la gran movilització feminista d'ahir, els partits politics d'esquerres han d'evitar l'intent descontrtolat de rendabilitzar la situació en benefici de partit. Seria un error. Les propostes serioses i urgents haurien de ser les armes positives i efectives de les politiques d'esquerres, que hauran de plantejar ràpidament al Congreso de los Diputados, i treballar sense parar cercant consensos el més majoritaris possibles per tal d'abtre les inoperants inèrcies del PP que compten, quasi bé sempre, amb el suport de Ciudadanos, la marca blanca pepera, per més que els Rivera-Arrimadas ho vulgin disimular.
Ells, els de Ciudadanos, com els del PP, no han estat al costat de la movilització d'ahir, perquè simplement es van posar de perfil.
PD.- Repugnant mostra de masclisme propi de dos hominids salvatges pels carrers de Sevilla.

8/3/18

8 de març en una España cada cop amb més mascles peró amb menys homes

Han passat poc més de 24 hores i hem deixat enrere la jornada reivindicativa internacional de les dones. La jornada històrica d'enguany ja és pasat, peró el present, que és el que ara ens importa a tots i a totes, tot continua igual.
Les dones han protestat massivament i democràticament per centenars de ciutats i viles d'arreu del món, peró insisteixo, la realitat continua sent crúa, discriminatoria envers els drets inalienables de les dones, i els politics s'ho miren com si es tractés d'una reivindicació més..., i tot seguirà igual?.
A la manca total de sensibilitat social que han demostrat els partits politics en general i, especialment, els que a España han tingut l'oportunitat de governar des de la Moncloa, PSOE i PP, què han fet per a erradicar les cruels desigualtats home-dona al llarg de vora 40 anys de democràcia, peró amb moltes mancances, i amb una constitució cuestionada i cuestionable?.
No han tingut prou temps, i massa, en 40 anys per a equlibrar el que encara està per equilibrar?. Si mirem l'evolució de la societat espanyola en el seu conjunt pel que fa als darrers 40 anys, amb estupor t'adones que cada cop hi ha més mascles en aquest patètic país, i a la vegada hi ha menys homes.
Vull dir amb això que la violència de genere s'ha incrementat alarmantment. Només l'any passat van morir, assassinades per les seves parelles o ex parelles, gairebé una per setmana, i enguany, el 2018, portem un ritme creixent. Ja n'han mort 3.
Peró és que la història patètica espanyola en relació amb la seva població masculina actual, també observes amb esglai el crexient bestialisme humanoide entre grups o manades de joves ,mascles, (que no vol dir homes), que es dediquen a assetjar dones de totes les edats, fins i tot menors, sigui aprofitant concentracions gumanes festives, o embaucant a noies per a després violar-les en grup o manades salvatges.
I aquest masclisme deshumanitat i bestialitzat també es manifesta en la creixent accidentabilitat a les carreteres i autopistes, causades per la iraccional i primitiva mentalitat de molts joves que conduexen drogats, beguts i idiotitzats.
Perquè només es pot comprendre la idiotesa i la ignorància supina humana que afecta a aquesta gentusa miserable, per les imbecilitats que fan conduint sense utilitzar les mans, o suportant el volant amb els peus, etc, causant morts innocents sense discriminació d'edat ni condició social.
España, doncs, cada cop té més bestioles humanoides sexuades, drogades i alcohòliques, que irresponsablement són criminals o assassins en potència. Quants ciutadans han mort al llarg dels darrers cinc anys a les carreteres espanyoles per culpa d'aquesta merda social i humana?. Ignoro si existeixen estadistiques en aquest sentit, peró si n'hi han segurt que ens causaria més angoixa i més irritació plenament comprensible.
No és estrany, doncs, que els dones hagin sortit al carrer per a reivindicar igualtat d'oportunitats i de sous als llocs de treball respecte als homes, peró les seves reivindicacions també inclouen el dret de les dones a disposar lliurement del seu cos, dels seus sentiments i de les seves llibertats amb igualtat de condicions entre sexes.
Els silencis de molts homes, encara, davant d'aquestes reivindicacions justes i inqüestionables plantejades per les dones, fan pensar que mentre creixen els mascles/primats, entre les files masculines potser hi han més hibrids que homes.
Dit tot el que volia dir des d'aquest post, ara que la casta politica es posi a treballar amb rigor, seriosament i amb decisió per anar tancant ràpidament les ferides encara existents entre els drets i deures dels homes i dones, per a que la disparitat es converteixi ben aviat en paritats reals, ben tangibles i efectives.
PD.- Èxit aclaparador de la vaga feminista arreu de l'Estat espanyol.

Recep Tayyip Erdogan s'atrevirà a desencadenar la tercera gran guerra europea?

El sultà turc sempre ha mirat al criminal Estat Islàmic amb simpatia
Les ambicions de poder i territorials sense limit que té el sultà turc, Recep Tayyip Erdogan, que nira cap a les ïlles gregues de l'Egeu com si fossin de propietat i segell turc, arribaran a desencadenar més aviat que tard la Tercera Gran Guerra Europea?.
Tant el partit d'Erdogan, AKP, com el CHP, principal partit de l'oposició, estan completament d'acord en ocupar l'esmentat conglomerat d'ïlles gregues per a izar-hi la bandera de la mitja lluna islàmica, i escombrar la bandera blanca i blava grega que ostenta clarament una creu.
La picabaralla entre les dos forces politiques del sultanat turc de l'Erdogan, de fet, no són noves, simplement s'estan crispant més del que seria desitjable. Els tractatsde Lausana del 1924; els acords turcs-italians de l'any 1932 i el tractat de Paris del 1947, tots tres, ratifiquen solemnement que totes les ïlles de l'Egeu pertanyen a Grècia. A què ve tant de soroll de cimitarres islàmiques i de patriotismes corànics a les mateixes portes d'Europa?.
Què fa la Comissió Europea i, en concret, la comissària d'afers extreriors de la UE davant d'aquest perillós repte politic que podria provocar un conflicte bèl.lic en un obrir i tancar els ulls?. Recordem l'ocupació turca de la meitat de l'Illa de Xipre l'any 1974, on fins aleshores convivien greccs i turcs amb normalitat i sense problemes.
Tornarem els europeus,a viure una altra confrontació bèl.lica, tenint en compte que Grècia és membre de plè dret de la Unió Europea i, per tant, en cas de ser atacada tota la comunitat d'Europa s'haurà de posar immediatament al seu costat per a defensar-la enfrontant-se a l'invasió turca?.
Turquia és, per antonomassia, un pais que no ha pait mai que els europeus fotessin fora a les ordes islàmiques otomanes del cor d'Europa. Turquia té unes ansies d'expansió ilimitades, i la seva crueldat per a aconseguir els seus propòsits tampoc tenen limits ni morals, ni ètics ni d'humanitat. Turquia a començaments del segle XX va cometre un cruel genocidi del poble armeni, i l'any 1922 en va cometre un altre contra cristians i armenis a l'Anatòlia. Turquia és un poble violent en si mateix, i així ho demostra la història. Erdogan mai en té prou, fent-se construir aquest palau de 1000 habitacions que ha costat al seu país entre 300 a 500 milions d'euros.
Aquest parell de feixistes s'assemblen força, no trobeu?
Erdogan és insaciable, i ho és tant que fins i tot des de fa setmanes bombardeja al pobls kurd que pertany al país veï, és a dir Siria, que està en guerra contra les restes merdoses de Daesh (Estat Islàmic) que ha protegit Erdogan, i de terroristes que curiosament són armats per la coalició internacional liderada pels EEUU. 
Erdogan no ho amaga, tanteja la situació per apoderar-se d'aquest territori fronterer Turc-sirià aprofitant les debelitats del règim totalitaria i criminal del clan Assad.
Que Europa no badi, i que no ens tinguem de veure embolicats en una guerra mai desitjada provocada per l'islamisme radical turc i les ambicions territorials i també religioses de l'insaciable i orgullós Erdogan. Costa d'entendre que els turcs formin part de l'Aliança Atlàntica, igual com Grècia i la resta de països de la UE, i que aspirin a provocar una confrontació interna entre socis. 
Si això arribé a succeir, adéu Europa i adéu a les llibertats i drets socials i politics conquerits en el món occidental, un món que no té res a veure amb l'islam i la seva subcultura.
PD.- El cap de govern grec, Alexis Tsipras, fa dos anys, ja va reconèixer en una visita que va realitzar a Israel, que Jerusalem és la capital de l'Estat Jueu d'Israel, molt abans que ho hagi fet Donald Trump. Aquests reconeixements, que no han fet més que començar, en vindran molts altres, enutja al sultà turc.
Fins quan La Unió Europea haurà d'eixugar les babes del feixista islàmic Erdogan, i claudicar a les seves exigències totalitàries?.

7/3/18

Bisbe José Munilla el diable està instal.lat al Vaticà des de fa molts segles

El bisbe que veu el diable pels carrers, i no el veu dintre de la seva església
Le perversió que l'església catòlica ha fet del senzill missatge que va deixar per a la posteritat aquell profeta jueu anomenat Jesus de Natzaret ja fa 2000 anys, continua alimentamt-se amb bisbes mediocres com el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, i molts altres clergues catòlics.
Aquest bisbe acusa d'una malèvola vinculació del feminisme i la igualtat de genere amb el diable. No bisbe Munilla, no. Satanàs fa segles que es va instal.lar ben instal.lat al Vaticà de la mà de l'emperador romà Constantí i el seu diabòlic concili de Nicea.
Des d'aleshores, i fins i tot abans, el senzill missatge de Jesus ja es va pervertir a partir del segon segle de l'era anomenada cristiana, amb leds prèdiques del fals apòstol Pau de Tars, i dic fals perquè Pau no va conèixer mai a jesus, per començar.
I he dit i em reafirmo, perquè la història m'avala, que Satanàs està ben viu i còmode al Vaticà continuant la seva tasca diabòlica i perversa de desvirtuar el missatge de Jesus. No hi ha cap altre palau reial al món que contingui les riqueses que papes, cardenals i bisbes, guarden amb zel a l'interior d'aquell temple que, diuen falsament, que es va consttruir on va ser enterrat l'apòstol Pere, ja que no existeix cap document que pugui avalar històricament aquesta afirmació.
L'església romana està tan bruta de sang innocent dels milions de persones que va assassinar al llarg de segles i segles acusant-los d'heretges i d'enemics del poder absolut instal.lat al Vaticà, que només podia ser fruit de la satànica inspiració.
El bacul del papa amb el simbol de la saviesa satànica?
Amb les Creuades contra càtars i contra Templers, no en van tenir prou. Posteriorment es van inventar sota la diabòlica inspiració el Sant Ofici o Santa Inquisición (jo en diria satànica inquisició), una sinistra organització eclessiàstica que comptava amb el suport del poder temporal de reis dèspotes medievals.
Va ser un infernal instrument que el Vaticà va utilitzar amb crueldat torturant i assassinant a centenars de milers de persones acusades de bruixeria i de qui sap quantes mentides i asquerositats més, que sortien de les dependències vaticanes i dels palau de bisbes i cardenals.
Un Vaticà que està a dia d'avui farcit de vici, també sexual, de pederastes i de bisbes que els protegeixen, que fins i tot ho han denunciat obertament els dos últims papes, no pot estar protegit per la inspiració divina, sinó que més aviat és el mateix Satanàs, bisbe Munilla, qui es paseja lliurement pels amples passadissos i amples sales i dormitoris del Vaticà.
Papes que van engendrar fills i que fins i tot van intentar entronitzar-los a ca cadira papal..., recordem a la perversa familia dels Borja i demés fauna pestilent eclessiàstica d'aquella tenebrosa època catòlica i romana, perquè d'apostòlica ni en té avui, n'ha tingut mai.
Busqui el diable, busqui a Satanàs entre l'entramat de la seva església catòlica i romana, bisbe Munilla, i no segueixi cagant-la més. No és sorprenent que la societat cada cop s'allunya més i més d'aquesla església podrida i perversa.
L'ESglésia catòlica i romana, pel que fa a la bestialitat de les seves politiques religioses, especialment les destinades a les dones, només és comparable a l'islam que va inventar el fals profeta Muhammad (Mahoma), un fals profeta que curiosament ja fou anunciat pel mateix Jesus, el galileu, quan va dir als seus que després d'ell, i des d'orient, vindrien falsos profetes.
El mateix tracte inhumà i discriminatori que la doctrina catòlica ha tingut i té respecte a les dones, el tal Muhammas es veu que la cosa li va agradar. Només cal llegir-se els 114 capitols de l'Alcorà (Al-Qur'an). No és estrany, doncs, que ataqueu els moviments feministes i la defensa social de la igualitat de genere.
Des del punt de vista doctrinal i religiós, catòlics i musulmans convergiu en contra de les dones. Tots vosaltres voleu femelles, no dones amb els seus drets plenament reconeguts, respectats i degudament dignificats.

1/3/18

La Setmana Santa 2018 encara mantindrà el Pirineu ben carregat de neu?

La previsió méteo per al dissabte dia 10 de març
Serà una setmana de trànsit entre els mesos de març i d'abril. La setmana començarà, des del punt de vista del calendari cristià, el diumenge dia 25 de març per a finalitzar el diumenge 1 d'abril.
A Catalunya l'allarguem un dia més, coronant aquests dies simplement festius per a molts i religiós per a d'altres, amb la festa del dilluns de pasqua, dia 2 d'abril.
Per als amants de l'esqui i dels esports vinculats directament amb la neu i la muntanya, enguany tindran una perfecta Setmana Santa, si és que la climatologia i la meteorologia no ho espatlla i ho torça, tenint en compte les notables alteracions i oscil.lacions que es detecten en aquest camp de la ciencia i que són pròpies del març, un mes revoltat, imprevisible i sorpressiu, degut a que astronòmicament passarem de l'hivern a la primavera.
Si ens hem d'atendre a l'enrenou hivernal que hem viscut els mesos de gener i febrer (recordem les fortes nevades de la primera setmana de gener), les temperatures massa templades de la setmana dels barbuts, i el temps tan variat del febrer que acabem de deixar enrere, d'ací a tres setmanes potser que haurem travessat el desert, o bé els glaciars nòrdics. De moment, per a aquest cap de setmana que començarà demà dia 2, la meteorologia no pinta massa favorable per a organitzar activitats a l'aire lliure, i el mateix podriem dir del proper cap de setmana, el qual serà molt semblant o pitjor des del punt de vista meteorològic.
Els mapes de previsions dels diferents models, siguin europeus o americans, no garanteixen per a res el bon temps durant els primers 10 o 12 dies del mes que tot just encetem avui. No obstant, i pensant sempre que sigui possible en positiu i sense alarmismes meteorlògics innecessaris, a continuació us proposo alguns renllaços des d'on es poden consultar aspectes d'interès meteorològics, climatics i de la neu tant pel que fa a Europa com a la peninsula Ibèrica.
Des d'aquest enllaç Catalonia Snow Report - 1st March 2018 | J2Ski us podeu informar de l'estat de la neu a les estacions d'esqui de Catalunya. Des d'aquest altre podeu fer el mateix pel que fa a la Peninsula Spain Snow Reports - Current Skiing Conditions - 1st March 2018 | J2Ski, i des d'aquest tercer enllaç Snow Reports & Snow Forecasts - 1st March 2018 | J2Ski entrareu a la informació completa de la neu a Europa i per països si així ho desitjeu.
A més, per a aquells que optin passar la Setmana Santa envoltats de neu, aire pur i naturalesa a dojo, també tenen l'opció d'anar a gaudir aquests dies al país dels Pirineus, a Andorra i a les seves esplèndides valls i pistes d'esqui. Aqui us deixo l'enllç Andorra Snow Reports - Current Skiing Conditions - 1st March 2018 | J2Ski per a que us informeu adequadament.
Des del mapa inferor es podrà fer un seguiment en temps gairebé real, de l'evolució de la neu a Europa, que ens ofereix la previsió per a les properes 48h. Pel que fa a la meteorologia a llarg termini, és a dir, per a tot el mes de març, podeu obrir aquest altre enllaç des d'on podreu triar el pais que desitjeu consultar, el qual us oferirà una ampla informació meteorològica i també climàtica del país o països que us vulgueu desplaçar.
I si el que cerqueu i desitjeu no és neu sinó platja i bon clima, decidiu-vos i veniu a les platges de la ciutat de Tarragona, i per extensió a les nostres costes, ja ho sabeu, obriu aquest enllaç, i benvinguts, o també obriu aquest altre enllaç per a ampliar la informació de l'anomenada Costa Daurada, denominació que fou imposada pel règim franquista en temps del ministre Fraga Iribarne.
Previsió meteorològica
Ampliació de la informació climàtica i meteorològica per a Europa corresponent al proper mes d'abril del 2018: Cliqueu, també, damunt d'aquest enllaç. Gràcies.
EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
Radars meteorològics d'Europa (imatges actualitzades)

27/2/18

La borrasca Emma s'abraçarà amb la Bèstia de l'Est d'ací unes quantes hores

L'abraçada meteorològica de l'Emma i de la Bèstia de l'Est podria ser bestial, segons totes les previsions meteorolòques fetes des de Catalunya o des d'España.
La potent i majestuosa borrasca atlàntica que l'AEMET ha batrejat amb el nom d'Emma, a la resta de països europeus la coneixen amb el nom d'Erike.
Sigui com sigui, Emma arrossega vents entre els 80 als 90 km/h, amb ràfegues que arriben als 130 km/h originant intenses pluges per allà on es fa veure i sentir.
La borrasca es va apropant a les costes de Portugal i de Galicia, preveient-se que penetri dintre de la peninsula Ibèrica als voltants d'aquesta nit, la qual provocarà fortes nevades per arreu del territori. Catalunya en rebrà una severa presència de l'Emma quan ens abraci de plè, i per això el Govern del 155 a Catalunya, informa de la prohibició de la circulació a camions de determinat tonatge a partir d'avui a la tarda
La topada frontal entre els vents humits i carregats de pluja de l'Emma, amb el front gàlid de la Bèstia de l'Est procedent de la llunyana Sibèria, formarà un coctel meteorològic perfecte per a que gran part de la peninsula i especialment Catalunya, demà es desperttin ben cobertes de neu i en qualsevol altitud.
La situació, a partir de demà dimecres cap el migdia o primeres hores de la tarda, farà un tomb, ja que es calcula que la ptevalència dels vents humits de la borrasca s'imposaran sobre les fredes temperatures d'Europa, fet que provocarà que deixi de nevar i fent acte de presència la pluja que serà abundant.
Cal tenir en compte que darrere de l'Emma ja ens ve una altra borrasca que es despenja des de Terranova, tot i que sembla que no aportarà tanta espectacularitat meteorològica com la que gairebé tenim al damunt.
La previsió de neu que es pot acumular durant les properes 36 hores al conjunt de la Peninsula s'especifica des del següent mapa peninsular:
La previsió de neu per a les properes hores
Les baixes temperatures que s'enregistren al centre de Russia i especialment a la regió siberiana, ens poden ajudar a comprendre el perquè de tot aquest desgavell meteo-climàtic que vivim aquest dies arreu d'Europa. (Veure el mapa inferior) d'aquest post.
Poca treva ens donarà la meteorologia adversa que vivim des de fa dies, perquè la borrasca Emma ja avança cap a la peninsula en direcció sudoest nordest.
Possiblement que les previsions de pluja generosa que s'espera, no compleixin del tot les espectatives, malgrat la necessitat d'aigua que tenim en el conjunt del territori.
I per cert, per al cap de setmana, entre els dies 8 a 10 de març, podriem tenir un altre episodi de temps revoltat i molt possiblement plujós i advers. Sembla que la meteorologia que està força inquieta al llunyà Pacific nord, a la regió del mar de Bering, entre l'extrem oriental de Russia i l'extrm occidental d'Alaska, va generant profundes borrasques que, tard o d'hora acostumen a afectar-nos després de travessar l'America del Nord i el Canadà.
Siberia està congelada i és la responsable de l'embestida de la Bèstia de l'Est que patim

18/2/18

L'Hivern encara no s'ha acabat. Encara venen dies de fred, de pluja i de neu

EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
Els quatre mapes isobàrics a 850hPa, a 1457m d'altitud aproximadament, que corresponen, d'esquerra a dreta i de dalt a sota, a les 24h, a les 48h, a les 72h i a les 96h, evidencien que d'ací a dos dies, a molt estirar, fins dimecres dia 21, els canvis meteorològics seran substancials, i que haurem de dir adéu a la platja i a les samarretes esportives pròpies d'un estiu que meteorològic no ha arribat. 
Fins el dia 21 de juny no entrarem a l'estiu astronòmic, que no es correspon gaire bé mai amb l'estiu climàtic i méteo. 
 Els falsos estiuets que hem anat tenint al llarg del que portem d'hivern, són miratges que ens enganyen, fent-nos creure que ja estem a tocar de la primavera, peró que per a arrivar-hi, encara ens falten 33 dies per a entrar-hi astronomicament per la porta gran.
EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
De fet, aquestes acusades variacions meteorològiques no s'hauran acabat en quatre dies, perquè per a la darrera setmana del mes, durant la qual entrarem al mes de març a partir del dijous dia 1, s'esperen noves invasions d'aire gèlid procedent de Sibèria i del centre d'Europa, que ens obligarà a mantenir-nos alerta, per a no tenir algun ensurt pel que fa als refredats o gripades de darrera hora. Ull al fred i als canvis de temps sobtats. Cal paciència, i no oblidar que l'estiu arribarà i ho farà amb força.
PD.- Els mapes s'aniran actualitzant cada 24 hores, la qual cosa ens permetrà fer un seguiment de l'evolució de les isobàres i visualitzant els mapes i, per tant, de l'evolució del temps.
EL TEXT INDICATIU
Les evidents temperatures anòmales que escalfen els oceans, generen les alteracions climàtiques cada cop més acusades

13/2/18

Catalunya i España són victimes de les politiques esperpèntiques i sectàries

La imatge no necessita comentaris. Parla per si sola
Els temps que els catalans estem vivint i suportant després del 26 d'octubre passat, que va culminar amb una proclamació fallida i inútil de la República Catalana, i la convocatòria inverosimil d'eleccions catalanes que es van fer des de la Moncloa o des de Gènova, tant s'hi fot, el passat dia 21 de desembre, és tot plegat tant esperpèntic, que només puc fer que cagar-me amb els politics i amb la politica.
Ja fa anys que vaig optar per abstenir-me en qualsevol de les convocatòries electorals, fossin municipals, catalanes, espanyoles o bé europees, i així ho vaig fer durant vora 9 anys, peró el dia 21-D vaig trencar la promesa que em vaig fer, i vaig anar a votar, atorgant el meu vot a ERC. No em va servir de res anar a votar, ben al contrari. 
El que m'ha causat la meva desencertada decisió del 21-D, no és ja desconcert, que també, sinó que a més em fa sentir cabrejat amb mi mateix, em sento enganyat, estafat i burlat per una més que mediocre i fastigosa casta politica catalana i espanyola, dominades per les seves incapacitats de diàleg i de respecte a les lleis i a la veracitat. Són uns miserables manipuladors que han jugat porcament amb els sentiments dels catalans de bona fe. No teniu perdó.
La patètica imatge de l'ex president de Catalunya, Carles Puigdemont, que des de que va fugir a Bèlgica per a esquivar la justicia espanyola, parlant des dels núvols plasmàtics i donant ordres des de la distància als seus, als de la CDC, avui PDeCAT. Són els mateixos i les mateixes...,  i com diuen per aquelles terres aspres i i amples de Castella tanto monta, monta tanto.
Que Puigdemont posi pel davant de tot, i pel damunt de Catalunya, les seves reivindicacions per a ser president de Catalunya, quan ell sap molt bé que no ho pot ser des del punt de vista juridic i legal, ja no és patètic, és que resulta insultant i ofenssiu per als catalans.
Puigdemont ha ultrapassat la ratlla roja de la deshumanigzació politica i també humana en tota aquesta fastigosa sotiació. Ni s'ha dignar a parlar bi una sola vegada amb l'esposa de l'Oriol Junqueras, que fou el seu vicepresident del Govern. És tan egòlatra, aquest tal Puigdemont, que la seva fatal imprudència comesa el passat dia 26-O a la tarda convocant el plè per a la proclamació de la República, en lloc de convocar eleccions com va estar a punt de fer.
Quin parell de dos. Es disputen per qui és el més bravo i més espanyolista
Aquella tarda, l'ex president, va passar de ser acusat de traidor per sectors radicals independentistes i per les destructives manades antisistema de la CUP, per a passar a ser acusat de covard, al fugir de nit cap a Bèlgica per a no retornar, malgrat que va afirmar des del seu plasma que ho faria si era elegit. A més de covard ens ha sortit mentider i manipulador.
Mai cauré en la tentació de tornar a anar a votar, sigui quina sigui la convocatòria. No hi tornaré a fer l'idiota com ho vaig fer el 21-D. Ja us ho fareu. Mai més anairé a votar a morts vivents.
Per cert!, Déu-n'hi do l'espectacle depriment i escandalós que ens estan oferint els del PP, hereus directes del franquisme, i la dreta de la marca Ciudadanos, amb un líder que l'any 2009 va concòrrer a les eleccions eurpoees agafat de la maneta de l'extrema dreta europea. Ciudadanos és la marca blanca del PP, la cosa està clarissima.
PD.- Ja n'hi ha prou de bodevils politics de la més baixa qualitat, i ja n'hi ha prou de tant de postureo i de passejades pels corredors i sales del Parlament de Catalunya i del Congreso de Diputados cercant àvidament les càmeres i als soferts periodistes.

1/2/18

Catalunya republicana en mans de somniatruites, esclaus dels interessos de partit

Carles Puigdemont, ex president de la Generalitat de Catalunya
Tot el que a les fernètiques darreres 48 hores els catalans hem viscut a resultes del Procés sobiranista, ha sigut com les últimes gotes que han fet vessar el got de la paciència dels qui s'han entestat, durant els cinc darrers anys, en assolir sí o sí, la independència de Catalunya per a proclamar una República Catalana que ni existeix a hores d'ara, ni ha existit mai. Fou un simple miratge sense cap altra trascendència.
Els catalans estem en mans d'una casta politica catalana sectària que, al damunt, s'està devorant sense misericòrdia, tot per a no perdre cap quota de poder, i , per tant, continuar anar mamant de la mamella gràcies a molts ciutadansil.lusos i de perillosa bona fe que encara se'ls creu.
Les constants i contradictòries declaracions de l'ex president de catalunya, Carles Puigdemont, quew va fugir a Bèlgica deixant enrere al seu vicepresident i a ex consellers tancats a les presons castellanes, no és que faci riure, que no en fa, peró tampoc fa pena, perquè tampoc en fa..., el que fa tot plegat és fàstic i repugnància.
Insistir en una República Catalans que tots sabem, ells i el poble, que no existeix ni ha sigut proclamada sota cap suport ni legal ni juridic, ni sota l'empar de la UE ni internacionalment, són ganes de continuar prenent el pèl als catalans, cosa que no ens mereixem ni ens hem merescut mai.
Si la carrera descontrolada i inútil que va emprendre el govern de la Generalitat des del 9-N, fins arribar a la primera setmana del passat setembre amb la llei de referendum i de la transitorietat, no haugés agafat més empempta a partir del 26 i 27 del passat octubre passant per l'1-N, etc, a hores d'ara no estariem maniatats ni sotmesos al 155, el número de la Bèstia.
Si Puigdemont el dia 26 d'octubre a la tarda hagués convocat eleccions, avui tot seria més serè, més assossegat, i seria fins i tot molt més esperançador. Peró avui, dia 1 de febrer, la situació està tan embolicada per les lluites intenstines que es lliuren sorollosament entre ERC i JuntsxCat, encara ho emmerden molt més del que ja ho teniem.
Joan Tardà, dirigent d'ERC
Puigdemont no és el president de Catalunya. Puigdemont és l'ex president que, tot i encapçalar la llista del seu partit el passat dia 21-D i guanyar les eleccions, continua sent un ex president de Catalunya fugit del país, i fugit de les seves responsabilitats politiques, legals i jurídiques. 
Durant els darrers quatre mesos, des del mateix Parlament de Catalunya, s'han vulnerat i desobeit lleis i normatives d'àmbit estatal i també de l'Estatut de Catalunya que, per cert, és un text que emana directament de la Constitució espanyola del 1978, ens agradi o no.
No es poden vulnerar les lleis si no ens agraden o no ens serveixen per als nostgre fins. La societat es convertiria en un orgue de grills descontrolat i salvatge, més encara del que ja ho és.
I per cert, l'espanyolisme, o l'ultranacionalisme  recalcitrant i ranci que defensen la gent del PP i de Ciudadanos, és per si mateix vomitatiu per indigerible. Tots ells foten fàstic i repugnància.
PD.- Els politics haurien de tenir sempre molt clar, que tots en aquest món som necessaris, peró que ningú és imprescindible. Només els egòlatres al llarg de la història humana i politica, han trencat aquesta sagrada norma social que mai s'hauria de vulnerar.

23/1/18

El temps que es preveu per a Europa i el canvi climàtic que ja el tenim aqui

EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
És evident que les notables i evident anomalies climàtiques que estem patim per tot el continent europeu, i que aquest hivern s'han modtrat amb tota la cruesa, ens avisen i alerten que el canvi climàtic no era una quimera d'un grapat d'eixelebrats i somniatruites. 
Huracans destructius han travessat Europa d'oest a est causant destroces materials i desgràcies humanes com mai.La sequera que patim a la peninsula Ibèrica, és un altre avís del que ens espera a mig i llarg termini, si no som capaços de reaccionar amb urgència, tot exigint als governants tant d'Europa com especialment dels països occidentals, que cal actuar ja, i deixar-se de cimeres i reunions dels poderosos que no ens porten en lloc.
Les reserves d'aigua emmagatzemades als pantans espanyols i catalans han anat mimvant any rere any, i el 2017 ha sigut l'any més dramàtic, ja que malgrat les tempestes de pluja i neu enregistrades durant les darreres setmanes, no han acon seguit reduïr el dèficit alarment d'aquestes imprescindibles reserves d'aigua.
Ens diuen que d'ací a 48 a 72 hores les coses podran canviar, perquè ens arribaran més pluges i més neu, especialment a les regions del noroest peninsular i als Pirineus que podran ser en forma de neu. Tot val, pluja i neu, tot són reserves d'aigua, i tot anirà a parar, tard o d'hora, als pantants quan arrivi la primavera i el desgraç.
És preocupant la moratoria que la Unió Europea ha aprovat pel que fa al consum de carbó (lignit) com a combustible, al tractar-se d'una matèria altament contaminant i causant de l'esfalfament global del Planeta.
Els forts interessos d'alguns països com Alemanya i España, que no han deixat d 'extraire carbó dels seus subsòls, per exemple, han fet que fos més important aquesta activitat contaminant, que les conseqüències d'aquesta activitat minera i consumista.
Està clar que la casta politica de la podrida politica ens enganyen i ens venen la mercaderia que els interessa a ells, encara que sigui en detriment de la salut dels ciutadans, de la seva qualitat de vida, i de la destrucció d'ecosistemes sencers degut al canvi climàtic.
Aquesta gent no mereixen ni el perdó ni la comprensió de la societat mundial. Es mereixen la condemna social a nivell mundial.
EXPLICACIÓ DE LA IMATGEEXPLICACIÓ DE LA IMATGE
Resulta indignant i insultant que els politics i els governs es freguin les mans observant com l'Àrtic està perdent extensió i densitat de gel any rere any, amb tots els riscos climàtics que això comporta i comportarà a curt termini, simplement perquè aquest oceà gelat aviat podrà ser transitable tot l'any per baixells comercials, que transportaran tota mena de mercaderies contaminants.
EL TEXT INDICATIU
Previsió meteorològica i climàtica al Planeta per a les properes 48h

4/1/18

Catalunya serà el primer pais governat per un president de plasma?

Carles Puigdemont de traidor a covard?
Catalunya serà, possiblement, el primer pais del món que tindrà un president de plàstic, perdó, volia dir virtual i que ens governarà des d'un plasma.
Em sona a politica alienigena, esperpenticament ridicol i fins i tot insultant per als ciutadans que n'estem farts de suportar tota mena d'imperttinències i d'acudits de la casta  politica que tenim.
L'ex president Carles Puigdemont va assegurar que si era elegit tornaria per a prendre posessió del càrrec acceptant totes les conseqüències, peró sembla que la realitat no confirma les seves aseveracions i afirmacions que fa, peró que després incompleix.
Aixó del plasma em sona a l'estil més pur de, Mariano Rajoy, que se n'ha fet tips de comparèixer des d'un plasma quan es presentava davant els mitjans de comunicació. Així evitaba preguntes no desitjades, i li permetia amb total impunitat apretar el botó i deixar el plasma sense veu ni imatge, i els periodistes badant davant de tanta màgia digital monclovita.
Els catalans ja no sabem si el nostre país, Catalunya, funciona per inèrcia, per forces ocultes crentrifugues, o si els funcionaris i treballadors públics d'aquesta patètica Catalunya de l'any 2018, està teledirigida des de la Moncloa mitjançant un plasma invisible per als mortals.
No és de rebut, ex president Puigdemont, que mentre tu estàs passejant pels carrers i places belgues, d'altres que formaven part del teu govern, estiguin passant els comptes del rosari des de les cel.les de les presons espanyoles on estan reclosos.
El dia 26 d'octubre et vas acovardir davant les acusacions dels exaltats que t'acusaven de traidor, i no vas convocar eleeciions com hagués sigut el més adequat i correcte legalment i juridicament, i et vas llençar al buit declarant la República Catalana 24 hores després.
Mal rotllo reflectien les cares dels president i vcepresident de la Generalitat
Ara, un cop vistos els resultats de les eleccions que van convocar des de la Moncloa, i no des del palau de la Generalitat de Catalunya, els partits, dits independentistes o sobiranistes, tenen majoria no absoluta, peró majoria, i necessiten els 4 vots del destructiu moviment sociopolitic de la CUP.
Una CUP que s'entesta en tirar endavant el procès republicà, per abocar Catalunya, un altre cop, a l'abisme de la irresponsabilitat politica i de la desobediència legal i juridica que ens obliga a tots els catalans i, molt especialment, als politics.
I l'ex vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que no al.legui davanrt dels tribunals la seva condició de creient, i de ser un home de pau amant de la llibertat i del diàleg. Pewr a ser tot aixó, Oriol Junqueras, no és necessari ni imprescindible ser creient jueu o cristià., perquè a Catalunya i al món hi han milions de persones que sent agnòstics i simplement ateus, tenen ben arrelats en el seu fur intern, tot alló que representa i significa la pau, el diàleg i la llibertat.
Tu, Junqueras, quan ets cridat davant del Tribunal Suprem, no ho ets per a que diguis que ets creient i home de pau, perquè estàs davant d'un tribunal per la gosadia de ser coparticep actiu i decissiu pel que fa a la proclamació de la República Catalana, només per això..., que no és poca cosa.

21/12/17

Avui, 21-D, Catalunya no es pot permetre que la pugui governar la dreta

Heus ací el quartet del 155, els del número de la Bèstia
Avui, dia 21-D, una jornada marcada pel número de la Bèstia, el 155, he votat decididament ERC, amb la finalitat última de barrar el pas, totes per totes, a la dreta de Libertas reencarnada a les files de Ciudadanos del Alberto Rivera i Cia.
De moment els catalans tenim sort, perquè, segons el cinquè i darrer sondeig que ha fet públic
El Periodico de Catalunya en l'edició d'Andorra, la dreta més recalcitrant espanyola, sumant Ciudadanos, PP i PSC-PSOE, sortosament no assoleixen els nombre de diputats suficients per a la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Els catalans hem d'enterrar el postfranquisme que encara és viu.
Possiblement que tampoc l'assoliran els de l'altra vàndol, ERC, JxCat i l'espúrea CUP, i per tant, els de Catalunya en Comú-Podem, tindrien la clau mestre per a desencallar els resultats, atorgant l'abstenció, o els vots, a la dreta o al sobiranisme. 
La meva intenció de vot des de fa setmanes, era votar a la formació esmentada, la del Xavier Domènech, peró després de l'estirabot espanyolista que Juan Carlos Monedero va llençar contra l'anterior Govern de Catalunya tractant-los de bojos i veneïnt el 155, m'ha obligat des del punt de vista emocional, moral i tembé ètic, atorgar el meu senzill vot als d'ERC, per alló de barrar el pas a la dreta. Monedero la va cagar, i ell i els seus ho han de pagar.
Resultats de la cinquena i darrera enquests d'opinió d'El Periodico de Catalunya
He votat de bon matí. A les 9.27 minuts d'avui, he dipositat el meu vot a l'urna del meu col.legi electoral, amb l'esperança d'ajudar així, a aplastar les ambicions de de la supèrba Inés Arrimabas i del seu soci Alberto Rivera que, per cert, diuen que ha marxat a viure a Madrid..., quin descans per a tots nosaltres.
Els resultats són, a hores d'ara, imprevisibles. Pot passar de tot fins les 8 del vespre, peró una cosa sí que tinc molt clara, i és que si ERC supera en vots i en escons als de JuntsxCat, el proper president de la Generalitat de Catalunya hauria de ser l'Oriol Junqueras, o bé un altre dels diputats electes d'aquest partit, i no l'ex president fugit a Bèlgica, que va abandonar els seus que van ser empresonats, i encara queden el Junqueras i Forn engarjolats pel despotisme espanyolista.
Addenda.- Per cert, des d'aquest enllaç es pot seguir l'evolució dels resultats electorals d'avui a Catalunya, i si vols també des d'aquest enllaç, pots consultar els resultats de les comarques de Tarragona, a partir de les 8 del vespre.
I avui, a les 4 de la tarda i 28 minuts, hora UTC, haurem entrat a l'hivern astronòmic amb bon temps i temperatures més atemperades. Serà a partir del dilluns, dia de Nadal, que el temps s'anirà espatlllant, perquè ens arribarà una borrasca que portarà la tan desitjada pluja.
Posició prevista de la borrasca que ens arribarà a partir del trànsit del dia de Nadal al de Sant Esteve

20/12/17

La Tercera Via catalana i la dreta borbònica del 155 demà seran derrotades

Demà, dia 21 de desembre, votarem, i votarem per a que Catalunya pugui prossegir el seu camí amb peu ferm i imperturbable.
Votarem per a barra el pas a l'estrema dreta catalanoespañola, i per a plantar cara a qui ens qüestiona les aspiracions de llibertat individual i col.lectiva que es mereix qualsevol poble i(o nació.
Votarem per a demostrar-li a l'aspirant a president de Catalunya, Miquel Iceta, que el més encertat que ha dit al llarg de la campanya electoral, és que la dreta mai derrotarà l'independentisme català. Llàstima que només t'hagis quedat, Iceta, després de 15 dies, en afirmar el que totes les enquestes d'opinió han anat demostrant, no ja durant aquesta atipica i segrestada campanya electoral per part de govern del Borbó,sinó que aquest fet tan important per a Catalunya ja s'ha demostrat abastament des de que la democràcia del 78 es va reafirmar fins avui.
Dic llàstima perquè ni afirmant el que ja se sabia, t'has posat en evidència per la teva manca d'originalitat, característica que t'ha mancat al llarg de tots aquests mesos.
Per cert, els decebedors líders i ideòlegs de Podemos, un flac favor li han fet al Xavier Domènech, just al final de la carrera de la campanya, quan  fa cosa de 48  hores, el politòleg i cofundador d'aquesta formació d'esquerres, Juan Carlos Monedero, afirmava que era necessari l'aplicació del 155 per aturar als bojos del Govern de Catalunya, i a l'amplissim ventall social i cultural que aspira en assolir les llibertats nacionals.
La Tercera Via s'haurà de conformar en fer d'oposició 4 anys més
Tela marinera el fregat que aquesta gent està organitzant. Tan aviat, els de Podemos, amb el Pablo Iglesias al capdavant, es posa al costat del dret a decidir, com de cop i volta es giren d'0esquena, insulten, i aplaudeixen, oh sorpresa!, les politiques del Rajoy contra Catalunya.
Votarem, per a aturar que tota aquesta gent, inclosos els seus adversaris politics del PP i de Ciudadanos, puguin entrar per la porta gran del Palau de la Generalitat i passejar-se pel Pati dels Tarongers. No ho podem permetre. Els catalans hem de fer una pinya tan poderosa, potent i unida, que ni l'huracà més potent que ens pugui venir des de les tòrrides estepes castellanes, pugui derribar la pinya.
I llàstima, una altra vegada, que per un motiu o altra, algun politic utilitzi la Soah i l'Holpcaust nazi, per a donar valor a les seves paraules. Em refereixo a l'Antoni Castellà, que va de numero 6 a la llista d'ERC, i que demà votarem, que utilitza aquells més que tristos i condemanbles fets, per a carregar contra els politics de la Tercera Via, d'aquella via que mai se sap per a què serveis realment.
És trist que els politics, tot sovint, parlin amb tanta gratuïtat i lleugeresa de l'Holocaust i de l'assassinat de milions de jueus, d'homsexuals, de gitanos, etc.
Antoni Castellà, més rigor i respecte per als que avui no es poden defensar d'aquella ignominia.
Addenda.- Resultats de la cinquena i última enquesta d'opinió d'El Periodico de Catalunya. Des d'aquest enllaç de NacióDigital.cat es podrà fer un seguiment de l'evolució de la jornada electoral del 21-D.

19/12/17

La CUP cau en picat, i ERC es dispara en intenció de vot per al dijous 21

La quarta i última enquesta d'opinió i de tendència de vot que ha publicat avui El Periodico de 
Oriol Junqueras, d'ERC, candidat a president de la Generalitat
Catalunya, des de la seva edició en andorrana. sentència la CUP al vagó de cúa de les set formacions politiques que han tingut, en els darrers dos anys, representació al Parlament de Catalunya. 
Segons l'enquesta, la CUP perdrà el 50% dels vots que va obtenir l'any 2015, i dels 10 diputats que té, passarà a tenir-ne 5 o, a molt estirar 6. 
Aquesta és, al meu entendre, la millor noticia relacionada amb les eleccions del 21-D, que el mitjà de comunicació en qüestió ens ha ofertat avui.
Una altra nolt bona noticia és l'empemta que els d'ERC reben dels electors, ja que a hores d'ara, i si l'enquesta va pel camí bo, el partit de l'empresonat Oriol Junqueras, assoliria entre 36 o 37 diputats, mentre que els de Ciudadanos que li volien trpitjar el camí, en tindrien de 31 a 32 diputats.
Una altra més que bona noticia és que la gent del PP encara baixen una mica més, i segons l'enquesta es quedarien, el dia 21-D a la nit, amb 5 màxim 6 diputats..., i els socialistes, els del PSC-PSOE del Miquel Iceta, també han perdut inèrcia, i es quedarien entre 20 i 21 diputats, llun dels 24 que dies enrere se li atorgaven.
Per contra, els de Catalunya en Comu del Xavier Domènech mantenen el tipus, i obtindrien entre 10 i 11 diputats, un més dels que ja tenien en l'anterior legislatura truncada per la declaració unilateral de la Republica Catalana, i per l'aplicació de l'article 155, o el número de la Bèstia, per part del govern fatxa del Mariano Rajoy i Cia. 
I dic i companyia perquè Rajoy va tenir en tot moment al seu costat, com escolanets obedients i piatosos, al de Ciudadanos, Alberto Rivera, i al Miquel Iceta del PSC-PSOE. Un aguantava l'espelma, i l'altre el llibre/text de la Constitución española.I pel que fa al partit del PDeCAT que abans eren JuntsxSí i ara s'han transformat en JunrsxCatalunya (qui sap com es diran més endavant), també perd fuelle, com diuen els castellans, ja que la candidatura de l'ex president Carles Puigdemont, va en devallada. L'enquesta li atorga entre 26 i 27 diputats.

Ja ho expressava en un anterior post. El dia 21-D ha de confirmar uns resultats electorals que en cap moment permetin majories absolutes; ni del vàndol de la dreta pura i dura de l'Arrimadas, a la qual s'hi afegirien els del centrre dreta de l'Iceta, peró tampoc han d'assolir aquesta majoria absoluta que voldrien els qui van trencar regles del joc democràtic, legal i juridic des de la primera setmana dre setembre, passant, per l'1-O, i seguint pels dies 26 i 27 també d'octubre. 
La CUP en va tenir la major part de responsabilitat del caos que tot plegat ha generat, peró l'ex president, Carles Puigdemont i també el vicepresident, Oriol Junqueras, tenen una bona part de responsabilitat de tot plegat, al no tenir la valentia i el coratge pñer plantar cara als 10 diputats de la CUP i dir-los que ja n'hi havia prou.
Sense majories absolutes, el govern que en pugui sortir del resultat electoral del 21-D no podrà activar cap botó verd per a reemprendre aventures unilaterals. 

18/12/17

Catalunya en Comu recupera posicions segons l'enquesta d'El Periodico

La meteorologia ens garanteix una jornada agradable per al 21-D
Falten poc més de 48 hores per a que a les 9 del matí del dijous, dia 21, els col.legis electorals d'arreu de Catalunya obrin les seves portes per a que 5,5 milions de ciutadans de Catalunya puguin votar. 
Val a dir que el dia, segons les previsions meteorològiques, serà assoleiat i fresquet, peró el tempa farà un tomb a partir del dia de Sant Esteve. Ens arribarà una borrasca àrtica, que capgirarà la meteorologia en qüestió d'hores
I dit aixó entro en la qüestió de les enquestes, ja quel a tercera enquesta d'opinió publicada avui, realitzada pel Periodico de Catalunya en la seva edició d'Andorra, atorga un cert impuls a la candidatura d'ERC, tot i que els de JuntsxCatalunya i els espanyolistes de Ciudadanos no afluixen en el seu ranking d'intenció de vot, mentre que els del PSC-PSOE i el PP rebaixen la intenció de vot.
La candidatura de Catalunya en Comu-Podem, en canvi, sí que experimenta una clara recuperació en la intenció de vot, ja que en alteriors enquestes li donaven entre 8 a 10 diputats, mentre que la d'ahir ja l'equipara i fins i tut supera els resultats de les darreres eleccions del 2015, otorgant-li entre 10 i 11 diputats.
I dit aixó, li diria a la vicepresidenta del govern espanyol, Sanez de Santamaria, que des del govern no heu escapçat de cap de les maneres el sobiranisme i l'independentisme politic i social ben arrelat a Catalunya, no ho heu aconseguit ni ho aconseguireu mai. 
Catalunya en Comu-Podem tindrà la clau per garantir pactes amb el seny
L'heu desmanegat, potser també l'heu dispersat i l'heu ferit, peró perviu, i aquesta vitalitat intrínseca en l'ànima de, al menys, el 50% de la població actual de Catalunya per assolir la fita tan desitjada, roman impertèrrita, sencera, íntegra, moralment més forta, si és que aixó és possible, i politicament en plena tasca de reorganització social per a nous reptes i replantejaments estratègics
Si el llogater de la Moncloa, Mariano Rajoy i el seu fastigós partit de corruptes, hagués actuat com li pertocava fer-ho el dia 8 de setembre passat, just després d'aprovar-se al Parlament de Catalunya, les llei de referendum i de transitorietat, no s'hagués arribat al caòtic i brutal 1-O, ni tampoc hagués fet falta un 27-O proclamant la República Catalana i la posterior aplicació del més que odiós i fastigós article 155 de l'espanyolissma constitució, que fou tutelada pels militars i pel Movimiento Nacional per allà els anys 1976-1978.
Les relacions Catalunya-España és evidentissim que s'han quebrat, i molt, i per molt de temps, anys. No serà gens fàcil restablir la convivència, perquè la convivència social i també la politica no és cosa d'aplicar lleis ni imposicions politiques, aixó és cosa del poble, només seva.
Les relacions entre els dos blocs ideològics i nacionals existents a Catalunya actualment, no tornaran a ser mai més les mateixes, i d'aixó n'han de ser molt conscients els de la Moncloa, els de Genova i Ferraz, i els de la Plaça Sant Jaume i Nicaragua.

16/12/17

Votar Catalunya en Comu el dia 21-D, serà el vot més útil per a Catalunya

Xavier Domènech, líder de Catalunya en Comu-Podem
Falten poc més de quatre dies per a que cinc milions i mig de ciutadans de Catalunya exerceixin el seu dret a votar, per a que es pugui constituir un nou Parlament de Catalunya i, alhora, per a formar un nou govern.
Després de tots els gravissims errors que s'han fet des de Madrid i també des de Barcelona, especalment durant els darrers cinc mesos, i vista la tensió existent entre els dos vàndols enfrontats i irreconliables de la dreta pura i dura del PP+Ciudadanos per una banda, i del vàndol independentista que compta amb el suport dels anticapitalistes/antisistema per una altra, molt poc queda al rebost electoral per a ajudar que Catalunya se'n surti, i pugui reemprendre el camí per a la normalització social, politica, cultural, humana i de convivència. 
Està clar que vist el panorama politic i vistes totes les enquestes que posen danunt de la taula que no hi hauran majories absolutes pels dos vàndols enfrontats, el vot més útil i eficaç per a resoldre la situació, és votar les llistes de Catalunya en Comu-Podem de les quatre demarcacions catalanes. Seran la clau de volta per a apropar posicions, barrar el pas a la dreta per a que mai puguin assolir el Govern de Catalunya, i per altra, seran també la clau de volta per aturar els peus i les pretensions dels independentistes+CUP, per a que no puguin tornar ha organitzar aventures que ens tornin a portar a un altre desastre del 155, i a obrir portes de presons.
Ja hem vist tots els ciutadans d'aquest petit país mediterrani les mentides i manipulacions que ens han fet i venut al llarg dels darrers, ni cinc mesos, sino de set anys. Han fugit de Catalunya bancs i financeres, grans  i mitjanes empreses, i també petites empreses.
Hem vist com ciutadans que s'han sentit insegurs i acorralats, han tret milions d'euros dels seus estalvis per a dipositar-los en entitats bancàries de fora de la nostra terra, i també hem vist com des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya, s'han vulnerat intencionadament normatives i lleis estatutàries que ens són pròpies, i també s'han vulnerat lleis estatals que ens són comuns a tots els mortals que vivim al si d'aquesta esperpèntica i patètica España de l'espanyolisme més ranci, superb i intolerant.
Els catalans el dia 21-D hem de dir prou a tota aquesta orgia politica descontrolada i diria que bestialitzada gràcies a la brutalitat usada aplicant el 155. S'ha anat molt més enllà del que s'havia dit i anunciat per boca de l'esperpèntic i caducat Mariano Rajoy i el seu govern i partit, per cert tacat de merda corrupta fins les celles.
I dir prou a tot plegat, és votar Catalunya en Comu-Podem. El Miquel Iceta, no me'n oblidava d'ell i del PSC-PSOE, al meu entendre no és gens fiable. Durant tot el temps que portem de campanya electoral no s'ha definit de l'ús que en farà el PSC-PSOE dels diputats que obtinguin el dia 21-D. I com que molt bé podria ser que s'afegissin als obtinguts pel PP i per la gent de Ciudadanos, l'Iceta no és fiable, i per tant no es mereix el vot.