Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

10/8/16

La CUP de merda disposada a engegar Catalunya a prendre pel cul

Ja està ben apanyada Catalunya subjugada per una colla de politics mediocres i incompetents, assetjats pels antisistema destructius de la CUP de merda.
La periodista i esdcriptora catalana, Pilar Rahola, ja va denunciar la merda de politics que tenim a Catalunya i a España, durant una entrevista que li van fer a RAC1. I la història continua fins avui amb un guió politic tortuós, desconcertant i patètic. 
No sé els índex d'intel.ligència i de capacitat de racionalització que tenen els politics actuals, però tot sembla assenyalar-nos que estan molt distants d'aquelles capacitats que s'haurien de tenir en moments tan greus com els actuals.
La CUP, senyors politics d'ERC, de JuntsxSí i demès entremesos de grups i grupets politics existents, no està per la feina d'una Catalunya independent i sobirana, no hi està, i els qui encara s'ho creguin a aquestes alçades, és que han perdut l'enteniment i la lògica de la politica. La CUP no vol la independència. La CUP vol destruir Catalunya i el sistema democràtic..., o és que encara no se n'han adonat els babaus de torn?.
La CUP, a més de ser anticapitalista i antitot, és escrupulosament un col.lectiu de menys de 500.000 catalans que s'han entestat en destruir l'actual sistema politic i fins i tot econòmic, però sense donar cap altra alternativa vàlida, coherent i realista. La CUP, senyors de la Generalitat der Catalunya, tenen més cura dels immigrants negres africans que es dediquen al Top Manta robant descaradament i indirectament als comerciants i botiguers autòctons, que en defensar l'economia de milers de catalans que veuen mimbar els seus ingressos per culpa de la venda il.legal. 
La CUP, com a moviment antisistema i destructiu, dóna i donarà suport als immigrants il.legals, immigrants que ja se'ls haria d'haver expulsat del país, com a eïna de destrucció del sistema que la gran majoria de catalans i d'espanyols ens hem donat, tot i ser conscients que s'haurien de realitzar seriosos i substancials canvis d'aquest sistema, que s'ha convertit en una màquina imparable de fabricar corruptes i corruptors a gran escala i al si dels mateixos partits politics.
Peró una cosa és treballar, si cal intensament, per realitzar els canvis que són necessaris i imprescindibles, i una altra cosa és destruir el que tenim sense tenir un projecte clar, coherent i asumible per part de tots i totes. 
La batalleta de les banderes i ensenyes
O els d'ERC i els de JuntsxSí es desempelleguen de la CUP i treballen seriosament i amb rigor amb d'altres grups parlamentaris per a tirar endavant els pressupostos i altres temes de vital importància politica i social per a Catalunya, o els catalans ens convertirem en una societat presonera d'un grapat d'impresentables que en qualsevol moment ens engegarant a prendre pel cul.
En aquest tortuós i fosc context de la politica catalana, ara la CUP de merda introdueix el RUI o la DUI com a element sine quanon per a negocar amb el Govern de Puigdemont. Que ho demanin els antisistem cupaires no ha de sorprendre al tractar-se d'una organització forjada per a destruir i no pas per a construir ni refer ponts.
La DUI o el RUI no ens portaran enlloc, perquè ens agradi o no tots estem sotmesos a una legalitat, la espanyola, i a una Constitució, la espanyola, que no permeten aquestes alegries politiques. La Unió Europea acceptaria el resultat d'una o altra opció?. Jo n'estic segur que no, i la decepció de centenars de milers de catalans seria catastròfica. De tot plegat en podriem deduir que si els politics es poden saltar la legalitat vigent espanyola a la qual també nosaltres estem sotmesos, aleshores campi qui pugui, perquè els ciutadans tindrem les mans lliures de complir o no les lleis quque ens imposen els politics que ells mateixos han aprovat des de les Cambres de Representants.
Addenda.- Resultats electorals a Catalunya.

28/7/16

Jerusalem, la capital de l'Estat Jueu d'Israel, ha de ser indivisible

El decrèpit i inútil Mahmoud Abbas, president de l'anomenada Autoritat Palestina, com un perfecte seguirdor i admirador del nazi Haj Amin el Husseini, Mufti de Jerusalem per allà els anys trenta i començaments del 40 del segle passat, ara vol denunciar al govern de la Gran Bretanya per l'aprobació de la Declaració Balfour.
Mahmoud Abbas que els mateixos àrabs que viuen a l'àrea israeliana de Cisjordania el culpen de corrupte ampliant l'acusació a la banda terrorista de Fatah, ja no sap quin mort ha de desenterrar per a que l'opinió internacional se l'escolti i li faci cas.
Les constants acusacions mutues de corrupció entre Fatah i Hamàs, l'altra banda criminal naziislàmica que té el seu cau terrorista a l'anomenada Franja de Gaza, fan imposible al govern de l'Estat Jueu d'Israel, dialogar amb tanta incompetència politica i fins i tot humana.
Mahmoud Abbas vol seguir les diabòliques passes del seu avantpassat Haj Amin el Husseini, que entre els anys 1941 i 1943 va mantenir constants contactes amb els màxims responsables de l'Alemanya nazi, inclós amb el mateix criminal Adolf Hitler, per tal d'analitzar l'estratègia conjunta per a assassinar els jueus tant els residents a Europa com al Pròxim Orient.
El Mufti al-Husseini, aprenent de genocida, amb el criminal nazi Himmler
Com li agradaria al decrèpit Abbas tenir ata interlocutors de ments criminals com els nazis d'aquells terrorifics temps, per a mirar de combatre i destruir l'Estat Jueu d'Israel.
I per la seva banda, com els hi agradaria als terroristes musulmans de Hamàs veure com cau d'una vegada en desgràcia al politic incapacitat per a tirar endavant negociacions serioses i responsables per a desencallar la situació.
Les lluites intestines entre Hamàs i l'Autoritat Palestina, van més enllà de paraules i d'acusacions mutues. Aquestes picabaralles costren la vida de nens i infants àrabs especialment de la Franja de Gaza pels boicots, per exemple, que pateixen per part del bàndol de Fatah des de la Cisjordània.
Israel s'ha de mantenir ferm en qualsevol negociació, i més si es tracta de negociacions imposades per l'anti jueva ONU, que ja ha demostrat abastament que s'ha posat descaradament i inhumanament del costat dels terroristes musulmans. Sigui com sigui, i sugi en la negociació que sigui, el govern d'Israel té la obligació històrica, politica i fins i tot religiosa d'impedir la divisió de Jerusalem, l'ancestral ciutat i centre vital del poble d'Israel.
L'Islam no hi té res a fer a Jerusalem, perquè no se li ha perdut res. Ni en tot el text de l'Alcorà s'hi troba una sola i simple referència directa o indirecta de Jerusalem feta per Muhammad. Jerusalem mai ha format part de la història ni de la religió que predicaba aquell Muhammad que els musulmans li diuen el seu profeta. I aquell profeta islàmic tampoc mai va visitar ni trepitjar la ciutat de Jerusalem, i així ho va deixar dit ben clar Hadiya, la seva propia dona, la rica camellera de la Meca preislàmica.
Addenda.- Només els nècis i els ignorants escolten les mentides i falsedats històriques que pèrfidament i diabòlicament sembren els musulmans.

26/7/16

L'Islam porc i miserablement assassí se l'ha d'expulsar d'Europa

Sense contemplacions i sense tenir en compte Drets Humans ni merdes mediocres i patètiques del pijoprogressisme nefast, l'islam assasí i criminal s'ha d'expulsar de tota la Unió Europea, i com més aviat es faci front i es planti cara a tanta miseria musulmana que està infectant de terror els nostres països, millor per a tots nosaltres.
Schengen ha sigut la porta oberta de bat a bat que ha permés que milers de terroristes musulmans s'han colat a casa nostra emparats i barrejats amb els migrants que diuen que fugen de la guerra de Siria i de l'Iraq.
Fugen de les seves pròpies guerres, de les guerres fratricides que mantenen els països musulmans des de fa segles entre xiïtes i sunites, les dos grans sectes najoritaries musulmanes.
I a nosaltres que ens expliquen tota aquesta gentusa de les seves divisions religioses, del seu Mahoma i del seu Alcorà que  ni ens interessava ni ens interessen per a res?. Allà ells amb els seus conflictes religiosos sectaris dels quals nosaltres no en tenim cap responsabilitat ni culpa. El nefast multicultiralisme promogut pel pervers pijoprogressisme irresponsable, s'ha girat contra nosaltres i posa en perill els nostre valors culturals, socials, humans, de convivència i de respecte als Drets Humans. Els immigrants o s'adapten a nosaltres o que se'n vagin, perquè nosaltres no tenim el perquè adaptar-nos a ells.
Si la situació d'agressions constants que patim els europeus avui a França, ahir a Alemanya i abans d'ahir a Belgica, etc, els europeus haurem de plantar cara a tots elsmusulmans i donar-los l'esquena tot esperant que els nostres governs i la Unió Europea en el seu conjunt els expulsi i deporti amb urgència, especialment als imams salafistes que prediquen la radicalització entre els ignorants i els estúpids.I és que la ignorància és la mare de l'estupidesa i la vanitat humana.
Daesh és l'exèrcit diabòlic d'Allah, el déu Lluna islàmic
Aquesta gent no es mereix el nostre respecte, perquè l'Islam mai ha sigut, i ara ens ho demostra, una religió de sana convivència, tampoc és una religió tolerant, ben al contrari, ni tampoc és dialogant.Només cal llegir-se l'Alcorà, els 114 capitols de dalt a baix, per arribar a aquesta espantosa conclusió. 
L'Islam és una religió que destrueix l'essència de les llibertats individuals de qualsevol individu que cau atrapat a les seves urpes, i és una religió que destrueix les llibertats col.lectives de qualsevol nació o col.lectivitat.
Si els politics més que mediocres de la Unió Europea s'haguessin llegit l'Alcorà, i els seus tant o més mediocres assessors també se l'haguessin llegit, de ben segur que avui no estariem pendents de tanta criminalitat musulmana que pateix la UE, i que tot indica que anirà en augment per desgràcia dels europeus i per desgràcia d'Europa. Avui ja s'han atrevit, fins i tot, atacar i assassinar al sacerdot d'una església al nord de França. Demà quin altre crim comès per musulmans haurem delamentar?.
Ara, pel mateix preu, també podriem començar a destruir oratoris i mesquites musulmanes que no formen part de la nostra història, ni de la nostra cultura ni de la nostra moral.
Atureu i expulseu a tota aquesta gentusa musulmana d'una punyetera vegada. A què espereu?.
Potser que els politics començant pel president francès, François Hollande, deixi de banda la seva retòrica i passi a l'acció decididament, i treballi de valent per aplastar i destruir ben aviat Daesh. No n'hi ha prou enviant un postavions al Proxim Orient, fa falta l'acció de batalla, de guerra oberta contra l'enemic de França i també d'Europa. I la Merkel, ja no convida a més falsos migrants a entrar a Alemanya?.
Addenda.- Per cert, el papa romà Francesc s'ha quedat mut?. A què espera en condemnar energicament i sense contemplacions tanta barbarie musulmana al cor de la nostra Europa?. Fora l'islam dels nostres països, Fora l'islam d'Europa.

15/7/16

L'islam de merda criminal i assassí de Mohamed Lahouaiej Bouhlel

El memòria de les desenes de victimes innocents de Niça asassinades brutalment en nom de l'islam, en nom de qui sap de quina mena de religió merdosa que pot arribar a engendrar i provocar monstres musulamns que arribin a causar tanta mort i desolació.
Aquest criminal fill de l'islam, desitjo de tot cor que s'estigui podrint a l'infern del seu déu Allah, el déu Lluna de la Kaaba preilsmàica, i que adoraben els àrabs de la peninsula aràbiga en tems d'aquell Mahoma que ells consideren el seu profeta, un profeta que els occidentals mai el reconeixerem com a a tal profeta.
Va ser una autèntica llàstima que la policia francesa no t'hagués detectat abans de cometre els teus repugnants assassinats, i t'hagués acribillat i destruït abans, llàstima.
On estàs més bé, bèstia islàmica i projecte de simi, és al teu propi i fastigós infern. Podreix-t'hi.

27/6/16

Sorpasso d'Iglesias, o Sorpasso de Rajoy?... i un PSOE enfondrat

Pablo Iglesias i els seus, amb el Sorpasso que han intentat marcar al PSOE durant la campanya electoral, ha resultat que el Sorpasso els hi han fet a ells, tant el PP com el PSOE.
Massa prepotència, vanitat i ambició de poder heu estat demostrant els de Pablo Iglesias i Alberto Garzón al llarg d'aquesta darrers 15 dies. La vostra artificial unió politica/ideològica encara us ha fet perdre més vots. 

Us heu omplert la boca de Sorpasso, i al final res. Tot pur teatre politic i mediàtic. Una bombolla dialèctica que no us ha servit per a res. I ja podeu donar gràcies a Catalunya, especialment als votants catalans de Tarragona i de Barcelona, que us ha atorgat una ampla confiança. Catalunya us ha regalat 12 diputats que no és moco de pavo com dieu vosaltres per l'ampla i aspra Castilla. També podeu estar agraït als votants del País Basc, que també us han ajudat, i molt, a salvar la jornada electoral.
Errors sistèmics de l'esquerra espanyola us han posat al lloc que us pertoca. Unidos-Podemos ha pecat de prepotència, dorgull, d'estupidesa politica i de remenar amb excés la qüestió de les cadires i dels sofàs.
Els del PSOE han acabat pagant, i molt car, la seva negativa d'agrupar-se amb Podemos i amb les confluències per a arrabassar l'hegemonia del PP al senat, i de pactar amb Ciudadanos del Rivera, abans de fer un esforç en formalitzar un pacte sòlid amb les esquerres, tot plegat abans de que es convoquessin unes segones eleccions que van culminar ahir: Veure els resultats del 26-J.
La feblesa del PSOE en el panorama politic espanyola, ahir també es va manifestar ben clarament al seu feu, em refereixo a l'Andalucia de la no tant lideresa sociata, Susana Diaz.
El PSOE, també per aquelles terres andaluses, va perdre 3 diputats i se'n van deixar un pel camí a l'Extremadura del Fernandez Vara. El Sorpasso del PP a Andalusia és evidentissim per desgràcia (Veure resultats d'Andalusia 26-J).
Susana Diaz ja no és un bagatge vàlid com per a convertir-la d'avui per demà com la substituta de Pedro Sánchez.
I per cert, el PSC-PSOE a Catalunya també ha perdut un diputat passant de 8 que en tenia el 20-D als 7 aconseguits ahir. La tempesta politica interna està més que servida i tindrà conseqüències.
En sentirem a parlar. Tot el que han aconseguit les esquerres espanyoles en sis mesos, és que el PP tingui 14 diputats més dels assolits el 20-D i, a més, incrementar la majoria absoluta al Senat. Quin obsèqui que heu fet a la dreta conservadora espanyola. Continueu així que fareu carrera, i tindrem Partido Popular per a un grapa de dècades.
Les noves fornades de militants i simpatitzants del PSOE, vistos els resultats tant desastrosos, han perdut 5 diputats en només 6 mesos, potser que comencin a mirar amb ira i ràbia als decrèpits Felipe González, a José Bono i al fatidic Alfonso Guerra entre d'altres. Ells, al meu entendre, tenen molta culpa de la devallada del PSOE, amb els seus discuros més pròpis de la dreta que d'una esquerra moderada o socialdemòcrata.
Ara caldrà veure que en surt de bo per al conjunt de l'Estat espanyol, desprès de veure la mediocritat politica que tenim actualment. I per cert, l'Albert Rivera i el seu partit de centre dreta també ha patit una forta clatellada electoral. I ara, aquest líder de Ciudadanos diu que mai va vetar al Mariano Rajoy. Quina cara més desvergonyida que tiene el tío.
El discurs de la por del PP li ha servit per a donar el Sorpasso al PSOE i de retruc a Unidos/Podemos

26/6/16

La Unió Europea és el desastre politic més greu del segle XX


De l'esperpèntic Brexit al patètic 26-J d'España.
Brexit?, està clar que sí. Felicitats anglesos i angleses per la decidida voluntat de sortir per la porta gran d'aquesta Unió Europea que fa anys que ha girat l'esquena als centenars de milions d'euorpeus, dedicant-se a afavorir i ajudar a les grans fortunes i als bancs, mentre que el poble els ha tingut de rescatar.
La Unió Europea que va nèixer per afavorir els ciutadans europeus, s'ha convertit en una porca quadra de porcs afamats dedicats a salvar l'economia mentre ha aplicat, i aplica, severes mesures d'austeritat a les classes mitja i treballadora. Miserables!.
Beneït sigui el Brexit de la Gran Bretanya?, i ara què?. Ara és qüestió de mobilitzar les classes populars als diferents països que encara es mantenen dintre de la UE amb la repugnant normativa de Schengen inclosa, i reventar pels quatre costats l'actual Unió Europea, la unió d'aquest vell i destroçat Continent anomenat Europa que ha marginat i oblidat els seus fills que l'han fet gran i prospera.
Els europeus ja fa massa anys que estem insultats i menystinguts per una classe politica mediocre i patètica, i per uns dirigents europeus que no han sigut elegits pels europeus.
I per què deia esperpèntic al Brexit al començament d'saquest post?. Doncs perquè el referendum convocat pel David Cameron no l'havia demanat ningú, ni els euroescèptics, ni els que parlen de xenofòbia ni els calificats de racistes. Ningú l'havia demanat, i l'explosiu li ha esclatat a la cara del Cameron agonitzant politicament parlant. Malgrat tot, sí que s'ha posat damunt de la taula de la UE, que tant al Regne Unit com a la gran majoria de països europeus Schengen té molta responsabilitat de la crisi que travesa. La vista grossa que fan amb l'immigració i especialment amb la musulmana, ha passat factura i encara en passarà més. És intolerable el que està passant amb la perversa tolerància amb l'immigració especialment amb l'il.legal que és la gran majoria.
Malgrat tot, aquest referendum que ningú havia demanat, ha deixat al descobert el que pensaven de la Unió Europea la majoria d'anglesos. No tenien, no tenim, cap simpatia i menys empatia amb una Unió Europea venuda descaradament als interessos del capital i de la banca eurpopea i internacional. Els europeus, el poble, que es fotin deuen pensar cínicament la Merkel i Cía.
A partir de quina hora començaran a desfullar la margarida?
I avui, dia 26, desprès de la fugida d'Anglaterra de la UE, a aquesta España patètica i  corrupta fins el moll de l'os, ens ha convocat a unes eleccions que vistos tots els resultats de les enquestes i sondejos d'opinió que s'ha fet els dos darrers mesos, no donen cap perspectiva de futur. Tot seguirà pràcticament igual que a la ja pasasada nit del 20-D. Vos amunt, diputat avall, tots s'hauran de menjar la decisió del poble sobirà, que per això estem, al menys ho diuen, en un Estat democràtic.
I la cirereta del pastor de tot aquest enrenou, és un troçs de roca anomenada Penyal de Gibraltar. Els espanolitos ja tenen tema per a reivindicar más España.
La conclusió des del meu punt de vista, és que la creació de la Unió Europea s'ha demostrat que és el resultat del gran fracàs politic del segle XX. Europa s'ha envellit pels seus quatre costats, mentre va sent invadida per la immigració il.legal. Quin futur més esperpèntic i desastrós que li espera a l'Europa del segle XXI si no hi ha algú que, amb seny i decisió, capgiri les politiques nefastes actuals.

20/6/16

Eleccions al Parlament de Catalunya per a la propera tardor?

Mentre els politics que encapçalen les llistes electorals dels partits més significats i significatius partint dels resultats de les eleccions de ja llunyà 20-D, i que no van cuallar en cap sol.lució per a la formació de govern central, totes les enquestes coincideixen en confirmar que dreta conservadura del PP guanyarà les eleccions (està per veure si en vots i també en escons), i que la coalició Garzón-Iglesias deixa enrere als de Pedro Sánchez, al PSOE.

Curiosament crida l'atenció que mentre les enquestes estatals referents a les eleccions generals donen per fet que els socialistes perden pistonada, els socialistes catalans, el PSC, aguanta i fins i tot es referma, segons l'enquesta d'opinió que La Vanguardia publica avui. L'enquesta de La Vanguardia també ens ofereix algunes sorpreses prou significatives en clau catalana. Per exemple, la CUP s'ensorra per sort dels catalans, i curiosament les forces independentistes no creixen. Només ERC podria guanyar un grapat més de vots.
El socialisme espanyol està pagant les seves politiques aplicades en els darrers 12 anys, i l'entente que aquest partit que es vanta de socialdemòcrata sovint, tant a Madrid com a la EU, s'ha alineat amb la dreta del PP i dels Populars Europeus. I això, tard o d'hora es paga, señores barones del PSOE de Extremadura, de Asturias y de Andalucia, es paga amb un fort peatge. Tant és així, que aquelles politiques del PSOE que es confonien massa sovint amb les de la dreta espanyola i europea, també va pasar factura als socialistes de Catalunya.
El PSC que ja per allà els anys 1976-1977 va ser venut al PSOE a baix preu pe Joan Raventós, màxim dirigent del PSC, amb el suport de la cúpula del partit, ha arribat al limit de convertir-se, avui, en un partit catalanista desvirtuat i desualificat per les constants intromisions de Ferraz en els asumptes particulars del PSC. El PSOE que es vanta tot sovint de ser un partit federalista, en la qüestió catalana ha demostrat ser un partit tant o més centralista que el mateix PP. El PSOE ha intentat controlar i domesticar el socialisme català. 
El socialista Josep Pallach
Ja ho va fer força bé en temps del Raventós desprès de la trencadissa de l'entesa politica amb el sector de Josep Pallach. Des d'aleshores, el PSC ha anat trampejant la situació politica interna de Catalunya, amb els seus sorpassos en temps del Pasqual Maragall i del José Montilla.
La situació politica del socialisme català d'aquells temps, i la crispació que es va produir al si dels moviments socialistes de Catalunya, es va voler vestir de sol.lució pactada..., però ho va ser realment?.
Jo estic convençut que no ho va ser. I la caiguda en desgràcia del Maragall pels foscos interessos centralistes del PSOE encara ara l'estan pagant. S'ho mereixen.
Ara, avui, el PSC si realment vol resorgir de les cendres on el PSOE els ha condemnat, ha de trencar d'una vegada per totes aquell cordó umbilical artificial que els del PSOE i el PSC de fa més de 40 anys van confegir artificialment.
Ferraz ha demostrat històricament que no ha entès res del tarannà dels catalans, de les seves aspiracions com a poble i nació que és i ha sigut. Ferraz està massa enlluernat amb la plaza Mayor de Madrid, la Cibeles i la Moncloa com per a prendre consciència que Catalunya està molt lluny de totes aquelles històries i aventures madrilenyes.
De moment, el PSOE dirigit des de les bambalines pels decrèpics Felipe González, José Bono i Alfonso Guerra entre d'altres, hauran de fer de ben segur la travessa pel desert i la sequera electoral. I retornant la mirada cap a Catalunya, cal preguntar-se si el president Puigdemont convocarà eleccions a partir de la tardor i desprès d'haver-se sotmès a la Moció de confiança, o si tot va ser un atac de ràbia contra la nefasta CUP. 
Fins el 26-J a la nit, està clar que tot està embastat i ben mblicat.
Addenda.- Tot sovint les persones amb el vertigen laboral, social i politic  que vivim dia a dia, fàcilment ens oblidem de fets històrics que ens són prou propers. Aqui deixo aquest enllaç de La Vanguardia que ens permet en un cop d'ull consultar l'evolució de les legislatures democràtiques espanyoles des de la restauració de la democràcia.

18/6/16

Dir no al PP és frenar la corrupció i la politica perversa de 4 anys


El 26-J votar contra el Partido Popular és votar contra la corruopció sistèmica i brutal que s'ha escampat com la merda dels porcs d'un assoll per arreu del territori. De Catalunya al Pais Valencià passant per Madrid i Sevilla, la corrupció politica sembla que no té aturador. Quasi diariament diferents mitjans de comunicació ens informen de més casos de corrupció, siguin nous o ampliant l'escenari de vividors al voltant dels que ja són investigats i estan imputats.
El PP de Mariano Rajoy amb el cas Bárcenas i la caixa B per pagar, per exemple, part o la totalitat de les obres que van fer a Genova, està tan plè de merda que votar-lo és embrutar-te les mans d'aquesta merda tirant les seves paperetes a les urnes democràtiques.
El PP és un partit, pel que es veu, de mascles i de femelles. Aquest és un partit que responent fidelment als seus origens netament franquistes, també divideix la societat entre buenos y malos en paraules inconfussibles del seu líder Mariano Rajoy, president en funcions d'aquesta Espanya esperpèntica, que ha tingut de suportar durant quatre anys les politiques econòmiques i de retallades de drets socials bàsics que ha fet el Partido Popular.
Votar al Rajoy és votar per a quatre anys més de miseria i despotisme
Mariano Rajoy que ha sigut un fidelissim palanganero politic de l'Angela Merkel i del seu despòtic ministre d'economia mancat de tota sensibilitat humana, ha aplicat amb tota la duresa les pautes que des de Berlin i també des de la odiosa Brusel.les li han dictat.
Què els importava a tota aquesta gentusa politica de la UE que s'envolta de patètics i mediocres buràcrates, que talment semblen voltors afamats de poder encara que els ciutadans siguin desnonats, estiguin sense feina o tinguin d'anar als menjadors socials per a sobreviure tot anant amb una ma al davant i l'altre al darrere.
Aquesta és l'Espanya que ha dissenyat Mariano Rajoy durant els darrers 4 anys, desprès d'haver mentit als espanyols sistemàticament incomplint totes les seves promeses fetes durant la campanya electoral del llunyà 2011.
Rajoy ha destruït la classe mitja espanyola i ha abocat a la fam i a la misèria a la classe treballadora. Heus ací el resultat de 4 anys de gestió del PP, mentre molts dels seus robaben a mans plenes pel País Valencià i per la Comunidad de Madrid, entre altres indrets de la geografia d'aquessta torturada Pell de Toro anomenada España.
Jo tinc decidit per al 26-J votar nul, però si finalment em decideixo anar a votar, sense cap mena de dubte que atorgaré els meus vots a Unidos-Podemos per a donar pel cul al nefast i fastigós Partido Popular. I no és precisament que els de Pablo Iglesias i Cía em  facin gaire patxoca, que no me'n  fan, però és que del què es tracta, és de fotre les restes politiques franquistes que encara mouen massa la cúa per aquestes terres hispanes sota l'ombra allargassada i tenebrosa del PP.
Quan el ministre d'afers exteriors espanyol, Margallo, fa referència a l'Adolf Hitler per a atacar a Unidos-Podemos, aquest ministre hauria de ser conscient i recordar que el PP, el seu partit, va ser fundat per Fraga Iribarne, el qual fou ministre i ambaixador del dictador feixista Francisco Franco. A més, Margallo també hauria de saber que el tal Paco Franco va rebre a l'Adolf Hitler a Canfranch en plena guerra europea i en plè genocidi de la nombrosa comunitat jueva decretada pel criminal nazi.
Ho recorda senyor ministre, oi?. Històricament qui està més a la vora del nazisme hitlerià?
El dictador Francisco Franco donant suport incondicional al criminal i genocida nazi Adolf Hitler

Per sort, i que duri, a Catalunya el Partido Popular, de regust agre i netament franqusita, ja és un partit residual.
Addenda.- El Periodico de Catalunya, publicarà diàriment l'enquesta d'opinió en vistes a la jornada del 26-J.

16/6/16

Pablo Iglesias, zapaterista, i Susana Diaz encara més anticatalana

Aquest tandem fa un tuf força pestilent i vomitatiu
Quina campanya electoral més esperpèntica que estem obligats a suportar sernse necessitat.
Ara ens surt el socialdemòcrata Pablo Iglesias tirant floretes i clavells a l'ex president Rodriguez Zapatero. Pablo Iglesias y Zapatero es van reunir en privat sota la tutel.la de José Bono, l'espanyolissim toledano del PSOE.
És que l'estrès de la campanya li està donant mals somnis i neguits al líder de Podemos?. A què ve tanta falsa parafernalia politica?.
Quina amanida variada tòxica ens estan preparant uns i altres?. No sentiu una pudor de merda en tot plegat?. I a Catalunya només ens faltava l'andalusa.
Per altra banda, ens ha sortit el gallina cloca des d'Andalusia atacant els catalans i a Catalunya tot sigui per esgarrapar uns quants vots, uns quants vots que ella, la Susana Diaz, presidenta de la comunitat autònoma empastifada fins les celles de merda dels ERE, va perdre l'any passat a les eleccions d'aquell llunyà territori peninsular.
La Susana Diaz que darrerament va de lideresa del PSOE, esperant amb ansietat que el Pedro Sánchez es foti la gran òstia el proper dia 26-J per accedir a la secretaria general del seu partit, va perdre 114.423 vots a les eleccions del 2015 respecte a les eleccions del 2012 que van elevar a la presidència andalusa al tal Griñan que ara està imputat per la bruta i porca causa dels ERE.
Cal fer uns quants números per a comprendre clarament que no s'entén que la Susana Diaz vagi de ganyadora per la vida. A les eleccions autonòmiques del 2012 els del PSOE van guanyar 47 diputats; van obtenir 1.523.465 vots que representaven el 39,52% de tots els vots emesos.
Quina punyalada trapera li està preparant la Susana Al Pedro!
A les eleccions del 2015, eleccions que van elevar a la presidència Andalusa a la Susana Diaz, el PSOE va obtenir igualment 47 diputats però amb una diferència substancial, i és que el PSOE va obtenir 1.409.042 vots que representaven el 35,45% de tots els vots emesos. Per tant, la Susana Diaz va perdre pels carrers de Sevilla, Malaga i de Huelva, durant la campanya electoral, un total de 114.423 vots. De què vas Susana Diaz amb tanta supèrbia i arrogància?, si vas perdre pistonada, perquè més de cent mil andalusos no et van votar!. Són coses de la llei d'Hondt.
La Susana Diaz suposo que pot comprendre que desprès de les etzibades que ens ha fotut als catalans a les darreres hores, aqui a Catalunya no hia cap interès ni per ella ni pel seu partit. El PSC-PSOE, el germà politic petit de Ferraz ha perdut tanta força i confiança entre els catalans, que no serà precisament amb els nostres vots que ni Pedro Sánchez ni la Susana Diaz, en el seu cas, arribaran a la Moncloa. La majoria aplastant de catalans això ho tenim molt clar i definit.
Allà la Susana Diaz amb la seva Andalusia dels ERE i amb dos ex presidents andalusos que s'han d'asseure davant d'un tribual com a imputats i encausats per l'assumpte esmentat on es van remenar milions d'euros que ningú sap, diuen, on són.
Susana Diaz, allà, a Andalusia pau, i aqui, a Catalunya glòria. Que us aprofiti la clatellada electoral del 26-J. La Susana Diaz i la seva colla d'intigrants, sembla que poc els importa que a Madrid, la clatellada encara us pot ser més sonada. Aquesta gent sembla que no s'adonin que el seu problema no és tant Pedro Sánchez com ho és la pròpia estructura del PSOE i la seva descarada deriva ideològica cap el centre dreta. Ja us ho fareu.

15/6/16

El PSOE va pel camí d'anar errant per la politica durant 40 anys

Pedro Sánchez està envoltat de voltors ansiosos per a devorar-lo per a que les portes giratòries segueixin girant
Ens diu la Thorà, o el Pentateuc per als cristians, que el poble hebreu va anar errant pel desert de la peninsula derl Sinaí durant 40 anys, temps desprès d'haver sortit de les terres d'Egipte on el faraó els tenia subjugats i esclavitzats.
La Thorà ens explica que per la manca de fe del poble hebreu, i per haver adorat un vedell d'or, Déu els va castigar. La falta de fe en Déu i la manca de fer i de confiança en un mateix o al si d'un col.lectiu social o politic podria ser, ben bé, sinònims.
I la veritat és que la deriva ideològica i d'estratègies del PSOE, partit politic que ha abandonat del tot les politiques socialistes o, com en diuen avui, socialdemòcrates com ha quedat abastament demostrat en els darrers anys, no és precisament un bon auguri en vistes als resultats electorals del proper diumenge dia 26 de juny. Ben al contrari. 
Avui mateix, sense anar més lluny, alguns barones del PSOE i que formen part de l'entorn més proper al candidat Pedro Sánchez, anunciaven que a partir del 27-J hauria de governar el partit més votat, i tothom sap que, segons totes les enquestes que s'han publicar fins ara, el PP del Rajoy i Cía s'emportaran el premi del Palau de la Moncloa per a uns altres 4 anys. Quin desastre!. I això amb el suport de la gent del PSOE, que més que tractar-se de socialdemòcrates són el nou centre dreta d'España, perquè el centre liberal ja l'han ocupat els de Ciudadanos i l'esquerra se l'emporta de carrer la coalició Unidos-Podemos.
El PSOE s'està traçant ell mateix la ruta, llarga ruta, que es veurà obligat a caminar pel desert de la politica i dels vots, durant anys, potser que en siguin 40, com el llarg camí dels hebreus, per culpa de la seva traició ideològica i de principis socialistes que els caracteritzaven al llarg de la història d'aquest partit.
Si Pablo Iglesias, el fundador del partit, avui espiés el que passa entre els seus successors, i endevinés a quins nivells de descrèdit ha arribat entre els espanyols, s'amagaria ràpidament per a no tornar mai més. Si amb els vots o amb l'abstenció el PSOE permet que el PP i el Mariano Rajoy tornin a dirigir els destins d'aquesta patètica i esperpèntica España, el PSOE que comenci a reinventar-se com diuen que ja ho estan fent els militants i dirigents residuals de CDC i d'UDC. 
Jo per si un cas, en aquesta ocasió, votaré peró els meus vots al Congrès i al Senat, seran nuls. No puc votar un PSOE que pot et pot traïr els vots, ni tampoc puc votar Unidos-Podemos per les seves politiques socials sobre immigració, de manca de protecció del petit i mitjà comerç mentre afavoreixen el Topmanta, del vostre grotesc bonisme pijo progre, etc, i perquè desprès de més de dos anys encara no se sap del cert els lligams que Podemos en concret manté amb l'egolatra i ignorant dictador de Veneçuela, de patètic Nicolàs Maduro.
I a Catalunya tots plegats han de començar a parlar clar i català i deixar de jugar amb els sentiments i anhels dels catalans. Per això tampoc votaré cap partit d'aqui. D'ací a quatre anys en tornarem a parlar, això si no ens veiem abocats a unes terceres eleccions. Seria per cagar-s'hi.

2/6/16

El genocidi armeni, Ermeni Soykırımı, és reconegut per Alemanya

Cent anys després del cruel i bestialitzat Genocidi Armeni que va protagonitzar i cometre la Turquia Otomana, i que l'actual president islamista turc, Recep Tayyip Erdogan, s'entesta en negar malgrat les evidències històriques, documentals i gràfiques que es conserven d'aquell Holocaust o Genocidi, l'Alemanya democràtica i lliure ha reconegut oficialment els fets criminals que es van cometre contra el poble armeni.
Més d'un milió i mig d'armenis, homes, dones, vells i infants van ser massacrats sense compassió i amb perversa maldat i crueldat pels criminals musulmans turcs. Dones crucificades, homes enforcats i decapitats, vells i dones amb fills que eren expulsats dels pobles i ciutats obligant-los a ananr-se'n terres enllà per morir de fam i assedegats en la més absoluta soledat i abandó.
Tayyip Erdogan negant l'evidència històrica no fa altra cosa que solidaritsar-se amb aquells avantpassats seus que van ser autors materials d'aquella desfeta humana i cultural contra els armenis.
Pel que fa a mi, ciutadà de plè dret de l'Europa democràtica i lliure, aquest Erdogan no em mereix cap mena de respecte ni consideració per més president que sigui d'un país proper al continent europeu, però que no forma part d'Europa sortosament i que durin les distàncies pel bé de la Unió Europea i dels milions d'europeus que, per cert, no necessitem Turquia per a res, i menys amb el procés de radicalització islamista que viu aquell país musulmà.
Recep Tayyip Erdogan ja fa anys que es dedica a massacrar al poble kurd. Turquia es va apoderar d'una bona part dels territoris històrics d'Armenia abans que es produís l'Holocaust Armeni dels turcs ara fa cent anys, durant l'ocupació que es va allargar des del 1915 al 1923.
La decisió valenta d'Alemanya, de reconèixer l'esmentat Genocidi/Holocaust armeni, hauria de ser assumida el més aviat posible per tots els governs que formen part integrant d'aquesta vella Europa.
La Unió Europa que ha perdut perillosament, en molts aspectes, l'horitzó d'una Unió Europea social i humanitzada, hauria de ser molt menys burocratitzada i liberalitzada econòmicament, i no que donar tanta corda ni afavorir tan descaradament al gran capital, oblidant-se escandalosament dels ciutadans europeus que haurien de ser els reals protagonistes i beneficiaris d'aquesta Europa.
Addenda.- Per cert, el president americà, Barack Hussein Obama, també ha reconegut explicitament el Genocidi del poble Armeni que van cometre els turcs?.

24/5/16

La CUP valora més els salvatges antisistema que els Pressupostos

L'esperpèntica i caòtica CUP ha demostrat un repugnant menyspreu al conjunt dels ciutadans de Catalunya.
La CUP, avui, a considerat molt més important valorar davant els mitjans de comunicació, els salvatges i criminals actes vandàlics dels antisistema que es van desfermar ahir a Gràcia, que no pas parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat que, en definitiva, ens afectaran a tots els més de 7,5 milions de ciutadans de Catalunya, inclosos, per cert, els anticapitalistes salvatges que ja ens van demostrar ahir el seu bagatge cultural, d'intelecte, social i humà. No sorpren, doncs, que els Pressupostos quedessin en segon terme.
Dit això, la CUP paradoxalment se sent tan propera al PP del patètic i mediocre Mariano Rajoy, que fins i tot quan aquesta colla d'anticapitalistes convoquen rodes de premsa, avisen als periodistes sobre el què es pot no preguntar aplicant la ley mordaza, fins arribar a plagiar al Jordi Pujol i Soley quan els de la CUP diuen segons la pregunta formulada això avui no toca.
Si avui al capvespre o a la nit tota aquella escòria humana i social que van devastar un sector de Gràcia tornen a la carga, els Mossos d'Esquadra, tal i com ja han advertit, els ha de fer front amb tots els mitjans de que disposin i que tinguin a la mà. Els catalans no podem permetre tanta barbarie d'aquesta gentusa que destrocen material urbà que paguem tots plegats amb els impostos, i tampoc poden destruir propietats privades com, per exemple, destroçant i incendiant vehicles de veïns.
Tanta brutalitat social i humana no ens la podem permetre, com tampoc podem permetre ni tolerar als negres i immigrants en general que es dediquin a l'il.legal Top Manta i que agredeixen bestialment a la policia, ni podem consentir l'existència de les bandes criminals juvenils sudaques que de tant en tant també provoquen aldarulls, actes molt violents i fins i tot homicidis.
Amb aquesta gent, molts politics volen que es produeixi cohessió social a casa nostra?. De quina cohessió parlen..., tolerància zero és que s'ha d'aplicar amb fermesa i contundència.
Tota aquesta gent sobra, no la necessitem per a res. I el que haurien de fer els governs, és deixar-se de bonismes estúpids, de multiculturalitats perverses i d'humanitarismes inútils.
El dia 26-J es celebraran eleccions generals per a que en pugui sortir un nou govern espanyol, cosa que de fet no es presenta ni gens fàcil. I segons els resultats electorals d'aquella jornada i dels govern que en pugui sortir, a Catalunya ja començaran a tronar els timbals alertant d'una altra convocatòria electoral a casa nostra.
Vista la trajectoria de sabotatge constant a la politica catalana que està exercint la CUP, els d`'ERC els de CDC i JuntsxSí i demés residus politics que puguin existir a Catalunya, es veuran abocats a convocar eleccions. Per exemple, els Pressupostos s'han de desencallar sigui com sigui, i si cal anar a noves eleccions s'hi va i prou. Els interessos de partit mai, mai, s'han de posar pel damunt dels interessos generals dels ciutadans. Cal fer net, en aquest país, de molta genteta impresentable, i això només ho podem fer mitjançant les urnes, mitjançant la democràcia que alguns odien a mort.

23/5/16

L'ANC vol controlar els partits?. Sorgeix un nou feixisme català?

Jordi Sánchez, president de l'ANC
De què va el Jordi Sánchez, de què aneu genteta de l'ANC que voleu controlar els partits politics!. Heu perdut l'enteniment i el sentit del pudor?, o és que amb aquestes afirmacions la direeció de l'ANC ja ens avisa que quan Catalunya sigui independent, que és molt dir, les llibertats socials i politiques seran controlades pel nou feixisme made in Katalonia?.
Què s'està coent a Catalunya des de fa temps, la nova fornada de feixisme ultranacional liberal català?.
Us dol, potser, el dret a la llibertat d'expressió i d'informació, que us lamenteu i alarmeu perquè els mitjans de comunicació s'han fet ressó de les vostres evidents i públiques picabaralles i fortes tensions internes simplement per a controlar fèrriament l'ANC?.
Tots vosaltres us ompliu la boca parlant del Procés..., quin procés?, si els mateixos partits politics no s'aclareixen i es tiren els plats pel cap com és, ara, el cas de la reacció de la CUP que és l'anti tot de tot, i que mai s'hagués tingut de tenir en compte contrariament al que va fer l'anterior president de la Generalitat, Artur Mas.
Ara, avui, es lamenta l'ex president Mas de les estupideses de la CUP que la gran majoria de catalans hem de suportar per les greus errades de CDC, i en conjunt de la coalició JuntsxSí, que van decidir pactar amb aquesta gent anticapitalista, antisistema i que només saben actuar per a destruir sense construir res desprès.
L'Artur Mas reclama, ara, un nou referendum/plebiscit que tingui en compte els vots ni pas els escons. Està clar que sí ex president. Qualsevol prebliscit o referendum, es miri per on es miri dels quatre puns cardinals del Planeta, sempre, sempre es tenen en compte els vots individuals i personalitzats dels ciutadans amb dret a vots. Els de JuntsxSí juntament amb els d'ERC no en van tenir prou durant mesos de la guarra i porca juguesca de la CUP per a votar un president de la Generalitat però que no fos l'Artur Mas?. De què va servir i de què ens continua servint avui tota aquella pallassada parlamentària?.
I vist el patètic i esperpèntic panorama politic tant de Catalunya com d'Espanya que tots plegats ens preparem per a suportar una altra campanya electoral inútil, a Catalunya, els dirigents de CDC juntament amb el que els hi queda de militància i de simpatitzants, es proposen a crear un nou partit peró amb les mateixes cares, amb el mateix discurs, amb els mateixos tics, amb els mateixos encerts i errors.
I de moment, cap dels dirigents de CDC hagin denunciat clarament i obertament al llarg dels darrers tres o quatre anys, la corrupció evident que els ha marcat com és el cas Jordi Pujol Soley i familia (declarada com a banda criminal) pel mateix jutge, o el cas Palau, etc. I ara, per si encara faltaba el vinagre per enllestir l'amanida, s'investiga al convergent Xavier Trias, ex alcalde de Barcelona, per un cas de presumpte delicte d'evasió de capitals de més de 12 milions d'euros.
En fí, que el dia 26-J no ens donarà cap sorpresa, i els ciutadans haurem d'aguantar llargues negociacions entre els de la dreta i els d'esquerres perquè cap d'ells obtindran els vots suficients per a formar govern amb rapidesa i garanties d'estabilitat politica.
Addenda.- Falta transparència, molts transparència dels partits politics, i sobra l'excessiva berborrea inútil prometent el que desprès no es compleix com ja ha demostrat abastament el Mariano Rajoy i el seu partit de merda.
Per alguna cosa serà que la darrera enquesta d'opinió relacionada amb la transparència politica que s'ha fet pública avui mateix, assenyalen el Partido Popular com el partit menys transperent i creïble.
I per si aquest càstig dels ciutadans no fos prou, el jutge demana que el PP ha de pagar al llarg dels propers 10 dies 1,2 milions d'euros per la caixa B d'aquest partit o el jutge els embargarà. Això és el PP. Ja està bé que els jutges els vagin desenmascarant per a que tots puguem veure el seu fals i pervers rostre.
Aquesta és l'España va bien de l'Aznar i del Rajoy. I clar, arribes a la conclusió personal que la politica d'aquest país, que en diuen España, està cada dia que passa més plè de merda i de mediocritat politica com mai s'havia vist.

16/5/16

Pedro Sanchez, el NO al pacte per al Senat el pagaràs car el 26-J

El NO de Pedro Sanchez, no li ha fet cap gràcia al president Ximo Puig
No sé, ignoro, qui assessora des del darrere de les cortines del gran teatre politic esperpèntic d'aquest país, al candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sanchez. 
A falta dels quinze dies que queden per a que torni a engegar la segona campanya electoral, el NO GRACIAS de Pedro Sanchez a la proposta del socialista i president del País Valencià, Ximo Puig, per a integrar-se al front contra el PP per a impedir la majoria absoluta del Rajoy i dels seus al Senat, el PSOE ho pagarà car, molt car el dia 26-J.
El fracàs de les negociacions de Pedro Sanchez durant tres mesos amb el C's del Rivera, que va acabar amb la signatura d'un acord a dues bandes, peró el poc interès per a formalitzar pactes amb l'esquerra, fa que a hores d'ara i mirant ja cap a l'horitzó del 26-J i dexant enrere la recent història patètica dels resultats del 20-D, Pedro Sanchez no pot anar escalfant motors electorals acusant a l'esquerra d'impedir acords més o menys estables per a formar govern.
Sánchez es va posar a fer teatre de negociació amb Compromís, IU-UP i Podemos, desprès d'haver formalitzat el pacte amb Ciudadanos, quan sabia des d'un començament que els partits d'esquerres mai formalitzarien cap acord amb el centre dreta liberal de C's. El fracàs estava anunciat, Pedro Sanchez, i garantit des d'un bon començament. No calia ni cal ser cap adiví ni gurú per veure el fracàs d'aquelles negoacions.
Pedro, el president valencià, Ximo Puig, ja et va plantar a la reunió federal
Tot plegat va ser un trist i vergonyós espectacle politic peró també mediàtic per a distreure a la clientela. Abraçades, encaixades de mà, paseillos pels passadisos del Congreso de Diputados, declaracions buides de contingut d'uns i altres, etc, etc.
Patètic, esperpèntic. I tot indica que la precampanya i la propera campanya propiament dita, si algú no hi posa algun aturador, la història es repetirà, i els resultats electorals del 26-J variaran ben poc dels sorgits el 20-D.
Per cert, la dreta i el centre dreta, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol, més aviat tendeix a la baixa segons l'enquesta d'opinió que avui publica un diari madrileny. Tant és així, que a Catalunya CDC perdria dos o més diputats respecte al desembre passat, i ERC en perdria com a minim un.
A nivell personal no tinc cap dubte que al Pedro Sanchez alguns dirigents actuals del seu partit i alguns decrèpits barones, que coneixen molt bé les portes giratòries, li estan preparant el llit per a que Sanchez no pugui aixecar el cap, politicament parlant, mai més.
En fí, ja és prou sapigut que cada poble, cada país, cada nació, té el govern que es mereix, segons els índex d'estupidesa i d'ignorància social, o bé de la capacitat de raciocini i d'inteligència dels seus ciutadans. Ni més ni menys.